I els hotels van regnar sobre la covid

Una de les imat­ges més col­pi­do­res que ofe­rien els car­rers deserts del regne de la covid eren els hotels tan­cats. Grans esta­bli­ments buits, amb les por­tes asse­gu­ra­des amb cade­nats, car­tells a l’entrada fora­gi­tant la cli­en­tela –“no accep­tem cli­ents”[sic]– i amb els sen­se­sos­tre apro­fi­tant l’avi­nen­tesa per aixo­plu­gar-se sota por­xos i mar­que­si­nes dels acces­sos.

Davant el risc que els esta­bli­ments fos­sin vio­len­tats per l’absència de per­so­nal de segu­re­tat, les direc­ci­ons de molts hotels van optar per tapiar les entra­des amb fórmu­les dife­rents de blin­datge. A Bar­ce­lona, per exem­ple, els pro­pi­e­ta­ris de l’hotel Regència Colon van fer cla­var uns grans pla­fons de fusta per sege­llar l’entrada prin­ci­pal al car­rer dels Sagris­tans. Durant els últims anys, aquest hotel ha romàs així amb un cert aire d’aban­do­na­ment que li donava el ras­tre que un gra­fi­ter de la tropa de l’art urbà hi havia dei­xat damunt la car­cassa pro­tec­tora.

Però això s’ha aca­bat. L’últim hotel que encara estava tan­cat des dels temps de la covid ha lle­vat ànco­res, ha reti­rat el blin­datge i s’ha posat en mans dels pro­fes­si­o­nals de la cons­trucció, que han començat una reforma inte­gral per tor­nar-lo a posar en solfa. Es pot afir­mar, sense risc a error, que si algú vol pre­sen­ciar la victòria defi­ni­tiva de l’home sobre l’amenaça del virus de la covid només s’ha de des­plaçar fins davant l’edi­fici del Regència i con­tem­plar els obrers tre­ba­llar-hi.

El Regència ha estat sem­pre un esta­bli­ment sin­gu­lar en el pai­satge de la Bar­ce­lona turística. El fet que esti­gui situat dar­rere mateix del majestuós hotel Colon li ha donat sem­pre l’apa­rença d’esta­bli­ment secun­dari, com el germà lleig que viu acom­ple­xat pel germà guapo que no només és millor en tot, sinó també en l’aspecte exte­rior i les rela­ci­ons huma­nes. Edi­fici d’aire acom­ple­xat, molt sobri, la façana del Regència sem­bla més una residència d’aire mona­cal, com les mol­tes cases per allot­jar reli­gi­o­sos que hi ha a la ciu­tat de Roma, que no pas un hotel. Ajuda, en aquesta apa­rença, el fet que l’edi­fici es trobi en una zona de clara con­no­tació reli­gi­osa, a tocar de la cate­dral de Bar­ce­lona i del gran edi­fici de la Bal­me­si­ana, a Duran i Bas.

El gener del 2026, el reno­vat Regència Colon serà una altra cosa, res a veure amb l’aspecte actual. Aquest és el propòsit de Pie­tro Alle­gri, l’home que des de fa poc temps s’ha con­ver­tit en l’únic pro­pi­e­tari de l’hotel després de fer l’adqui­sició cor­res­po­nent de par­ti­ci­pa­ci­ons a la resta de parts que en com­par­tien el domini. Alle­gri, un jove inquiet de pro­cedència ita­li­ana, és també el pro­pi­e­tari de l’hotel Colon, i d’aquesta manera amb poc temps esde­vindrà un per­so­natge de referència dins del sec­tor influ­ent de l’hos­ta­le­ria.

Amb el procés de reno­vació, el Regència Colon pas­sarà de ser un hotel modest de tres estre­lles a lluir-ne cinc a la xapa blava de la porta d’accés. Pujar de nivell vol dir actuar a fons a l’inte­rior de l’edi­fici per fer habi­ta­ci­ons més grans, com mana la cate­go­ria top de l’hote­le­ria. La mutació no només serà inte­rior, també exte­rior, amb la cons­trucció de bal­cons en una façana on avui només hi ha fines­tres. Al Regència tot és il·lusió, i les muta­ci­ons només s’espera que hi vin­guin per mitjà d’arqui­tec­tes i pale­tes. Ningú vol sen­tir a par­lar de cap altre tipus de mutació, ni infecció, ni epidèmia. Adeu, covid, adeu.