Opinió

Som 10 milions

Color contra grisor

Igualada reivindica el seu patrimoni modernista amb unes visites guiades durant la festa major

Igua­lada ini­cia la seva set­mana de festa major, però més enllà dels tra­di­ci­o­nals actes fes­tius, una de les acti­vi­tats que sem­pre gau­dei­xen de més èxit són les visi­tes guia­des rela­ci­o­na­des amb el patri­moni de la ciu­tat. En aquesta ocasió, el pro­ta­go­nisme serà per al moder­nisme igua­ladí, que ocupa expo­si­ci­ons i altres acti­vi­tats al llarg d’aquest 2024.

Les rutes per les prin­ci­pals fites del moder­nisme arqui­tectònic a Igua­lada ja es van ini­ciar el mes de juny i han aple­gat dese­nes de par­ti­ci­pants. Tots seguei­xen aten­ta­ment les expli­ca­ci­ons de David Martínez, guia del depar­ta­ment de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment, men­tre cap­tu­ren amb els seus mòbils els edi­fi­cis que es visi­ten.

El moder­nisme bus­carà “con­tra­po­sar color a la gri­sor de les fàbri­ques”, explica Martínez recor­dant el caràcter indus­trial d’Igua­lada. A més de mol­tes deco­ra­ci­ons inte­ri­ors, avui ens per­me­ten recor­dar aque­lla intenció la façana groga de l’Agència Igua­la­dina, el ver­mell de la façana poste­rior de Cal Ratés, els esgra­fi­ats de Cal Bas­ter o la casa edi­fi­cada per Marià Mun­guet al car­rer de l’Argent. Una recent res­tau­ració ha permès recu­pe­rar el blau bri­llant ori­gi­nal de la seva façana.

La visita també passa per alguns inte­ri­ors, com el vestíbul de Ca la Mamita. El color i els esgra­fi­ats per­me­ten fer-se la idea de com de tren­ca­dora devia ser l’estètica moder­nista en la Igua­lada de prin­ci­pis de segle XX.

La relació entre arqui­tec­tes igua­la­dins i bar­ce­lo­nins serà clau en l’arri­bada del moder­nisme a la capi­tal de l’Anoia. Amb figu­res clau com Pere Borràs i Estruch, un ado­ber que va impul­sar una expo­sició de belles arts a la ciu­tat el 1907, o l’alcalde Joan Serra Cons­tansó, “que plan­teja una Igua­lada de segle XX, amb obres publi­ques com el mer­cat, l’escor­xa­dor i que agafa el moder­nisme com a ban­dera d’aquesta nova Igua­lada, una ciu­tat de ple segle XX”. Sota el seu man­dat es va ender­ro­car una illa de cases al cen­tre de l’actual plaça de l’Ajun­ta­ment, un dels dar­rers ves­ti­gis de l’estruc­tura medi­e­val de la ciu­tat. Allà s’hi va edi­fi­car l’emblemàtic mer­cat cone­gut com La Paja­rera, una joia ender­ro­cada a la dècada dels 60.

La Pri­mera Guerra Mun­dial va ser clau en l’eclosió del moder­nisme a Igua­lada. Men­tre les fàbri­ques d’Europa esta­ven atu­ra­des, la posició neu­tral d’Espa­nya va dur els ado­bers igua­la­dins a fer for­tuna. Martínez explica que molts d’ells es fan cases al pas­seig Ver­da­guer, una zona d’eixam­ple de la ciu­tat. Un moder­nisme que “no és tan exul­tant com el de Bar­ce­lona”, ens explica.

Els indus­tri­als també edi­fi­ca­ran fàbri­ques bus­cant trans­me­tre esta­tus a través de l’arqui­tec­tura. Un dels exem­ples és l’ado­be­ria de Cal Sabaté, cone­guda popu­lar­ment com la cate­dral dels ado­bers per la seva alçària i aspecte impo­nent. I quina és la joia de la corona del moder­nisme igua­ladí? David Martínez ho té clar: “Cal Ratés i Ca la Mamita podrien estar en un recor­re­gut del moder­nisme si fos­sin a Bar­ce­lona”. En el cas de Ca la Mamita afe­geix que “té una història digna d’una novel·la”. Però aquesta és una altra història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia