Opinió

Lletra petita

Apocalipsi

“Una emergència nacional, per exemple, seria que el poder judicial es passés per allà on seu una llei com la de l’amnistia i que passés per sobre del poder legislatiu

Que mala­ment que por­ten els par­tits això de per­dre. No dic que no sigui humà, que ho és. A tot­hom li agrada gua­nyar i més quan el que se suposa que gua­nyen són les idees. Però hi ha qui entén estar a l’opo­sició com una carta blanca per dibui­xar un món apo­calíptic. Això ho feien molt els del par­tit trist de color taronja, que sem­pre esta­ven enfa­dats –i així els ha anat–. I el PP sem­bla haver aga­fat el mateix full de ruta: pre­sen­tar la fi del món en cada moment amb l’únic objec­tiu d’insu­flar por a la resta de l’Estat espa­nyol quan de Cata­lu­nya es tracta. És el que va fer fa un parell de dies el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, en par­lar de la inves­ti­dura del nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa. La seva con­clusió és que la inves­ti­dura del soci­a­lista deixa un esce­nari “pit­jor que abans del procés”. No només això, sinó que es tracta d’una “emergència naci­o­nal”. De debò un polític que aspira a diri­gir un país no cali­bra el que diu? Una emergència naci­o­nal és una cosa molt grossa. No ho és que els ciu­ta­dans en unes elec­ci­ons dipo­si­tin un vot en una urna i con­fi­gu­rin un Par­la­ment. Una altra cosa és que els resul­tats t’agra­din o no. I els dels PP, encara que hagin pujat, man­te­nen el par­tit com una for­mació resi­dual a Cata­lu­nya que no hi té res a pelar. Una emergència naci­o­nal, per exem­ple, seria que el poder judi­cial es passés per allà on seu una llei com la de l’amnis­tia i passés per sobre del poder legis­la­tiu. Però això deu ser qua­li­tat democràtica.

És tal l’apo­ca­lipsi que veu Feijóo perquè ERC ha fet pre­si­dent Illa, que reu­nirà els pre­si­dents autonòmics –els seus, aquells que gover­nen amb Vox– al setem­bre per trac­tar de la res­posta a aquest “des­a­fi­a­ment”. Un des­a­fi­a­ment incre­men­tat pel ridícul després de la des­a­pa­rició de Car­les Puig­de­mont del mig de Bar­ce­lona.

Cata­lu­nya no està pit­jor que abans del procés. S’ha posat sobre la taula la demanda naci­o­nal, amb uns resul­tats dece­be­dors, això sí. Però almenys la ciu­ta­da­nia ha pres consciència de la classe política que tenim, de la qual Feijóo i la seva acòlita de la Comu­ni­tat de Madrid en són els pit­jors exem­ples.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia