Opinió

Som 10 milions

Pineda sense Amor

Hi ha qui defensa que va néixer amb una dosi inesgotable de bona sort a prova de tot i de tothom

Pineda de Mar ha vis­cut aquests dies una de les situ­a­ci­ons que mar­ca­ran la resta del man­dat. L’alcalde que ho ha estat durant dis­set anys, Xavier Amor, ha renun­ciat al càrrec per obte­nir-ne un altre a la Gene­ra­li­tat. L’han cri­dat des de la casa gran, des d’on es reme­nen les cire­res i es pre­nen les deci­si­ons de pes i de país, i ha hagut de dir que sí, segons asse­gura. La notícia, però, ha aga­fat amb el peu can­viat tant la gran majo­ria de la població mares­menca com molts dels seus íntims, per allò que la pro­posta s’havia de dur amb rigo­rosíssim secret i calia la màxima dis­creció abans no fos un fet con­su­mat. Han estat dis­set anys por­tant la vara i amb qua­tre majo­ries abso­lu­tes indis­cu­ti­bles que han fet d’Amor un cas pecu­liar d’èxit polític local. No en va, el prin­ci­pal encàrrec que li han tras­lla­dat com a nou secre­tari de Governs Locals i de Rela­ci­ons amb l’Aran és acon­se­guir impul­sar i apro­var una nova llei de governs locals i una llei de finan­ces locals per millo­rar el finançament dels muni­ci­pis. No ho tindrà fàcil, però el seu do de gents segur que l’ajuda. Perquè si bé el lle­gat a l’alcal­dia de Pineda de Xavier Amor és ter­reny ado­bat per a les crítiques més sag­nats, allà on tot­hom coin­ci­deix és que ha estat, és i serà un home de diàleg i de pro­xi­mi­tat amb una espe­cial passió pel tracte humà. Un alcalde dels que salu­den tot­hom, fit­xen a cada acte i festa de barri i en els dar­rers anys han mul­ti­pli­cat la seva presència a les xar­xes soci­als, des d’on con­trola la infor­mació muni­ci­pal, que, evi­dent­ment, gai­rebé sem­pre és posi­tiva. L’opo­sició, per a la qual ha estat molt dur haver d’assu­mir que gua­nyar-lo era missió impos­si­ble, li ha retret en més d’una ocasió que l’empa­tia i el carisma que desprèn en rea­li­tat és el camu­flatge per­fecte per dis­treure el per­so­nal de la seva inca­pa­ci­tat per ges­ti­o­nar. Un vene­dor de fum, vaja. En posen com a exem­ple els grans temes que s’han arros­se­gat man­dat dar­rere man­dat sense resol­dre’s, tot i que sí que han ser­vit per engrei­xar més d’un i de dos pro­gra­mes elec­to­rals. El desen­vo­lu­pa­ment urbanístic del PP1, la reforma del polígon indus­trial, la millora de la riera, el ren­tat de cara de la plaça de les Mèlies, la nova escola al Poble­nou... Hi ha qui defensa que en Xavier Amor va néixer amb una dosi ines­go­ta­ble de bona sort a prova de tot i de tot­hom. Això, o que té una capa­ci­tat innata per rein­ter­pre­tar la rea­li­tat. O com s’explica si no que hagi con­vençut molts de com és de bene­ficiós per a Pineda que el seu fes­ti­val s’hagi hagut de tras­lla­dar al poble del cos­tat? Els experts deter­mi­nen que els can­vis con­vul­sos en un Ajun­ta­ment sem­pre s’han de fer a l’inici del man­dat, perquè així quan arri­ben les elec­ci­ons, a la ciu­ta­da­nia ja li que­den lluny. En el cas de Pineda par­lem, però, de l’esclat d’una autèntica bomba dins la política local amb efec­tes del tot impre­vi­si­bles. Sense Amor el soci­a­lisme pine­denc rea­fir­marà la seva majo­ria abso­luta amb un nou tarannà o serà l’inici del declivi? La res­posta, el 2027.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia