Opinió

Som 10 milions

Estiu: quilòmetre 0 (i 6)

Sant Romà de Tavèrnoles, l’objectiu preuat, un poble bastit per la força de 20 gegants i que està deshabitat des de l’any 1994

Tot i que els 93 dies d’estiu encara no han fina­lit­zat i en que­den uns quants per enda­vant fins arri­bar al 22 d’aquest mes de setem­bre, són molts els qui, quan tor­nen a la feina, col·loquen el car­tell de tan­cat “a causa del retorn a la rutina”. Però, per aquells que encara teniu la sort de gau­dir d’uns dies de vacan­ces, us pro­poso una excursió al Pallars Sobirà que posa el punt final als meus arti­cles esti­uencs “quilòmetre zero”. Avui us par­laré d’una ruta que us obrirà la gana. I no és pas perquè us vul­gui acon­se­llar un lloc per anar a men­jar, sinó perquè, una vegada hau­reu pujat i bai­xat els 600 metres de des­ni­vell, ja veu­reu com sereu capaços de men­jar-vos un bou sen­cer. Pot­ser per això, perquè no és la pri­mera vegada que m’hi enfilo, vaig tenir la pre­caució d’omplir el sarró amb una bona seca­llona de Sort i la bota amb un bon vi de Tremp. Per pujar a Sant Romà de Tavèrno­les cal estar una mica en forma degut al fet que el des­ni­vell que separa el pont de Gulleri d’aquest poble aban­do­nat és de pujada recta i sos­tin­guda. Heu d’anar amb cotxe en direcció a Lla­vorsí, una població ben cone­guda per les bai­xa­des fent ràfting pel Noguera Palla­resa, per la C-13 i, una vegada pas­sat el poble de Rialp, a uns cinc quilòmetres apro­xi­ma­da­ment, tro­ba­reu un apar­ca­ment a mà esquerra. Apar­queu i a par­tir d’ara, a cami­nar! Bai­xeu per un cami­net que us con­duirà al pont de Gulleri, cre­ueu la tanca i pas­seu a tocar de les bor­des de Sant Romà, l’inici del tra­jecte que us con­duirà a Sant Romà de Tavèrno­les, l’objec­tiu pre­uat, un poble bas­tit per la força de 20 gegants i que està des­ha­bi­tat des de l’any 1994, quan la dar­rera família, els de casa Bat­lle, van aban­do­nar-lo defi­ni­ti­va­ment. I, amunt, amunt que fa pujada... o bai­xada! Amb una mica de sort, jo la vaig tenir, us acom­pa­nya­ran un estol de papa­llo­nes d’un intens color tor­rat bri­llant que no us aban­do­na­ran fins que arri­beu a un rocam immens envol­tat d’alzi­nes, a la vora d’un petit penya-segat. L’esforç paga la pena, us ho ben asse­guro. Dalt de tot, un balcó pri­vi­le­giat us està espe­rant perquè admi­reu el pai­satge. A 1.208 metres d’altura, Sant Romà de Tavèrno­les domina la banda dreta de la Noguera Palla­resa. Un lloc excep­ci­o­nal, únic per a qui li agradi la història, des d’on podreu res­se­guir una de les bata­lles que es van lliu­rar en el període nefast de la Guerra Civil. La bata­lla de les Pedres d’Auló, una mica més amunt de la població de Roní, on va morir, entre d’altres, un fill de casa Bat­lle, Juli Car­rera Massa, sol­dat repu­blicà. Ja fa una bona pila d’anys que vaig poder par­lar amb la seva ger­mana, la Maria, pro­pietària del res­tau­rant Casa Joana de Ber­nui. Enyo­rava el seu poble, la vida d’abans, els dies lents i tran­quils de les mun­ta­nyes inex­pug­na­bles. Les cases esven­tra­des, les parets ensor­ra­des per la força del temps, obren camí fins a l’església de Sant Quirze, amb un cam­pa­nar d’espa­da­nya mig esfon­drat. L’esgar­ra­pada dels anys també li ha pas­sat fac­tura. Un poble aban­do­nat, ara inhòspit, encara pre­serva la memòria dels que ja no hi són, tot i que el cemen­tiri ha des­a­pa­re­gut total­ment, cobert de pedres, de rocams mal­gir­bats. Una excursió que et deixa un regust nostàlgic. De comiat d’un altre estiu que, a poc a poc, esllan­gueix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.