Opinió

Tribuna

Llengua, acció i pensament

“Per molt que diguin els proclamadors d’una Catalunya ‘pacificada’, la nostra acció continuarà
“Cal treballar per una República catalana, democràtica, laica, igualitària i solidària. En la vida social no hi ha fatalitat. Només estupidesa

En el camp de la llen­gua obser­vem un aspecte poc recor­dat: l’empo­bri­ment expres­siu d’una part impor­tant de la població; i en lloc de mirar impas­si­bles aquest fet hi ha gent que reac­ci­ona escri­vint lli­bres de bona lite­ra­tura. D’altres ens hem esforçat a com­ba­tre de cara aquesta regressió que no és ine­vi­ta­ble: amb el lingüista valencià Agustí Mayor, hem ela­bo­rat una eina que per­met, a qui pot­ser només sap un miler de parau­les, acce­dir a una expres­si­vi­tat abans ini­ma­gi­na­ble: el Dic­ci­o­nari de recur­sos lexi­cals (Lli­bres de l’Índex, 2024) pot ser una taula de sal­vació cap a una llen­gua rica i diversa.

I us diré més: aquest esforç per­met un enfo­ca­ment nou tot pro­po­sant una nova relació amb la nos­tra llen­gua: fins ara hem estat cons­truint una nor­ma­tiva i no hem parat de cor­re­gir els nos­tres com­pa­tri­o­tes pre­fa­bri­ans... i aquesta ini­ci­a­tiva que ara pre­sen­tem ens con­necta amb la riquesa de tot un bagatge pos­si­ble inno­va­dor. Amb aquesta obra (i amb una mena de com­ple­ment que és un lli­bre més breu de títol Llen­gua viva d’Edi­ci­ons del 1979, 2022) estem espe­rançats, autors i edi­tors, en la pers­pec­tiva que, un cop fixa­des les vari­e­tats estàndard de la nos­tra llen­gua per­se­guint amb neguit la cor­recció, els par­lants de català podrem anar entrant ara en una nova dimensió: la del plaer de millo­rar la nos­tra expres­si­vi­tat, dia rere dia, any rere any.

En segon lloc, la nos­tra acció col·lec­tiva també serà, en els temps que venen, objecte dels can­vis d’un altre Foc Nou. Per molt que diguin els pro­cla­ma­dors d’una Cata­lu­nya paci­fi­cada, la nos­tra acció con­ti­nuarà, i ja sabem que no es basarà fona­men­tal­ment en mani­fes­ta­ci­ons mul­ti­tu­dinàries com les que el món va admi­rar entre el 2006 i el 2017. Hi haurà d’haver, és clar, una mobi­lit­zació intensa i con­ti­nu­ada com la d’aquests dar­rers mesos que mos­tra que hi som. Però ara es pri­o­rit­zarà la feina orga­nit­zada i arreu del país, una feina de talp, amb l’objec­tiu de tre­ba­llar per tal d’ender­ro­car, amb una acció con­ti­nu­ada i sis­temàtica, les estruc­tu­res colo­ni­als putre­fac­tes del règim monàrquic espa­nyol que per a la gran majo­ria del poble català ja no té cap mena de jus­ti­fi­cació. I tam­poc no podem dei­xar que el pen­sa­ment vegeti de manera insol­vent per les xar­xes. Els nyaps en el pen­sa­ment també merei­xen una bona sac­se­jada i ser objecte d’un Foc Nou cla­ri­fi­ca­dor. Vegem tres casos de fraus en el pen­sa­ment:

Sobre el famós ‘perill de l’extrema dreta’: Fa la funció de papu. L’objec­tiu és por­tar-nos cap a l’accep­tació sub­misa de la rea­li­tat nefasta que estem patint. Que aquesta mena d’amenaça extrema sigui pre­sen­tada com un fet quasi ine­vi­ta­ble mos­tra la seva funció de dis­tracció perquè apa­reix jus­ta­ment quan creix la pre­ca­ri­e­tat social i s’endu­rei­xen l’entorn polític i la repressió. És ales­ho­res que sec­tors influ­ents lli­gats al capi­tal fomen­ten grups con­ser­va­dors (com va pas­sar amb Ciu­da­da­nos) perquè aju­din a impe­dir pos­si­bles can­vis de debò. El mal real són, doncs, les man­can­ces d’un règim social i polític fomen­tat per tot el ven­tall polític ocu­pant, i exa­ge­rant un ene­mic fomen­tat pel sis­tema mateix, no ens en sor­tiríem mai. S’ha dit també que la religió és l’opi del poble. Però el fet és més greu perquè el fana­tisme religiós és la ide­o­lo­gia pre­sent en les guer­res més cru­en­tes: Israel i Pales­tina en són tes­ti­mo­nis ben punyents. La violència cruel i insen­si­ble de l’estat d’Israel només s’entén des d’un fana­tisme enar­di­dor i jus­ti­fi­ca­dor. I els assas­si­nats san­gui­na­ris de Hamas estan lli­gats a una insen­si­bi­li­tat igual­ment inex­cu­sa­ble, empa­rada per una religió fana­tit­zada. No podem ser, doncs, inge­nus davant el fana­tisme religiós i aban­do­nar ale­gre­ment el prin­cipi democràtic de la laïcitat. Que aquest sí que és sagrat.

I un altre engany és pre­sen­tar les ona­des d’immi­gració com un feno­men econòmica­ment impres­cin­di­ble quan és, de fet, el resul­tat de les desi­gual­tats inter­na­ci­o­nals que, en lloc de resol­dre-les, es tras­lla­den als sec­tors més febles de les soci­e­tats euro­pees. El pro­blema d’aquest “exce­dent” de població no desit­jada pel capi­ta­lisme no es resol amb guer­res i misèries del colo­ni­a­lisme, ni col·lap­sant les soci­e­tats. Només posant fi al colo­ni­a­lisme i l’abús. Per això cal tre­ba­llar per una República cata­lana, democràtica, laica, igua­litària i solidària. En la vida social no hi ha fata­li­tat. Només estu­pi­desa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia