Opinió

Som 10 milions

El pòdcast del poble

‘Gent de la Llacuna’ acumula més d’un centenar d’entrevistes en aquest petit municipi de l’Anoia

Després de tota una vida tre­ba­llant a la ràdio, Manolo Gar­rido va començar a pas­sar caps de set­mana a la Lla­cuna, un petit muni­cipi de l’Anoia que no arriba al miler d’habi­tants. Amb la mirada atenta que li pro­por­ci­o­nava el seu bagatge pro­fes­si­o­nal, aviat va veure que els seus veïns de cap de set­mana tenien un munt d’històries interes­sants per expli­car. I així, l’estiu del 2022 va néixer Gent de La Lla­cuna, un pòdcast sobre veïns d’aquest muni­cipi ano­ienc o per­so­nes que tenen o han tin­gut alguna mena de vin­cu­lació amb el poble. Des de lla­vors ja ha publi­cat més d’un cen­te­nar de capítols amb con­ver­ses “sen­zi­lles, pla­ne­res”, com explica el mateix Gar­rido, que remarca que tracta els seus pro­ta­go­nis­tes amb molta cura: “El con­vi­dat és qui deci­deix fins on obre la porta de la seva vida a la con­versa.” I cada capítol suma entre 200 i 300 repro­duc­ci­ons, més de 100.000 acu­mu­la­des a totes les pla­ta­for­mes on es penja: You­tube, Ivoox, Spo­tify...

Una audiència que també pro­por­ci­ona idees i pro­pos­tes a l’impul­sor del pòdcast: “Et reco­ma­nen gent, pro­po­sen noms i con­tin­guts”, explica Gar­rido. De fet, des de l’inici ha anat tei­xint una xarxa de com­pli­ci­tat i con­tac­tes al poble i reco­neix que a molts dels entre­vis­tats “no els conei­xia d’entrada”. Ara, el pòdcast l’ha con­ver­tit en un veí pri­vi­le­giat. Manolo Gar­rido relata com molta gent li diu: “Conei­xes gent més bé que molta gent de la Lla­cuna i entres a cases de gent a les quals jo no he entrat mai.” Gar­rido passa només el cap de set­mana a la Lla­cuna, però l’apro­fita: “Cada set­mana gravo, faig cafès amb gent...” I reco­neix: “Sense la com­pli­ci­tat de la Lla­cuna no es podria fer Gent de la Lla­cuna.”

Pro­ba­ble­ment l’èxit de la fórmula és la seva sen­zi­llesa, perquè hi té cabuda qual­se­vol per­sona vin­cu­lada al poble que tin­gui alguna cosa a expli­car. “Hi ha tota mena de pro­ta­go­nis­tes, gent de 85 anys que expli­quen les seves vivències, una noia de 22 anys que estu­dia engi­nye­ria agrònoma o un lla­cu­nenc que ara viu a Bue­nos Aires”, exem­pli­fica Gar­rido. També hi ha alguns capítols corals, com ara els dedi­cats a enti­tats o cele­bra­ci­ons del muni­cipi. Tot ple­gat fa que hagin pas­sat pel micròfon de Manolo Gar­rido més de 200 per­so­nes en poc més de dos anys. Per pre­ser­var la memòria del muni­cipi, a final de cada tem­po­rada dona les gra­va­ci­ons ori­gi­nals al Cen­tre d’Estu­dis Lla­cu­nencs.

Tenint en compte que a la Lla­cuna viuen menys d’un miler de per­so­nes, es podria dir que aquest pòdcast té data de cadu­ci­tat, però Gar­rido ho té clar: “Aca­baré quan no trobi gent que vul­gui par­lar.” De moment, ja té una vin­tena de con­ver­ses lli­ga­des per als pro­pers mesos. El mateix Gar­rido i molts dels seus entre­vis­tats han arri­bat a la Lla­cuna des d’altres indrets del país. Què té aquest racó de l’Anoia que atrau nous habi­tants? Segons el que han res­post els seus con­vi­dats, l’ànima de Gent de la Lla­cuna creu que el millor que té el poble “és l’entorn i el tarannà de la gent”. Un tarannà que que­darà con­ser­vat en for­mat de pòdcast.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia