Del Fòrum a l’Amèrica

Durant dècades, Bar­ce­lona ha avançat a cop d’esde­ve­ni­ment, cer­cant alter­na­ti­ves econòmiques i de gene­ració de riquesa ima­gi­na­ti­ves i dife­rents de les que dis­po­sen les conur­ba­ci­ons que gau­dei­xen de la capi­ta­li­tat d’estat. El para­digma del model van ser els Jocs Olímpics. La tàctica és llo­a­ble, més i tot quan cícli­ca­ment Madrid xucla tot allò que pot amb més o menys inten­si­tat i ara, amb Díaz Ayuso, deser­titza tot el vol­tant. El Fòrum de les Cul­tu­res del 2004 va ser un intent d’inven­tar-se un esde­ve­ni­ment en aquesta línia, però el fes­ti­val només va ser­vir per desen­vo­lu­par urbanísti­ca­ment una zona metro­po­li­tana degra­dada, i aixe­car-hi un barri d’elit, hotels i ofi­ci­nes, a preus tan alts com els immo­bles. La Copa Amèrica ha reei­xit en el fet de res­si­tuar la capi­tal del país en la lliga de grans esde­ve­ni­ments, gran reper­cussió mediàtica, turisme d’elit, però poc més... com ho seria la Ryder de golf, però en la línia de l’alcalde Coll­boni i el pre­si­dent Illa de “nor­ma­lit­zar” rela­ci­ons amb el poder: monar­quia, inver­sors inter­na­ci­o­nals... Ha estat tan reei­xida com qüesti­o­na­ble. El mateix Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona admet que no ha asso­lit l’impacte econòmic que espe­rava, l’informe previ inflava les xifres de retorn, la trans­for­mació del lito­ral no s’ha vist per enlloc, més enllà de tan­car-lo als ciu­ta­dans, i, els bene­fi­cis, se’ls han endut els sec­tors turístics de sem­pre, i encara menys del pre­vist. Perquè no sem­bla que hagi millo­rat cap dels pro­ble­mes dels bar­ce­lo­nins: accés a l’habi­tatge, preu del llo­guer, expulsió de veïns d’edi­fi­cis, inse­gu­re­tat, neteja i turisme, per citar els del dar­rer baròmetre muni­ci­pal. D’aquí que la ciu­tat comenci a pre­gun­tar-se si paguen la pena aques­tes inver­si­ons en esde­ve­ni­ments, una reflexió cíclica, que apa­reix sem­pre que clou un d’aquests aplecs, o el mateix MWC cada any. Els comuns han estat els pri­mers a ado­nar-se del canvi de vent, i han pas­sat de pro­moure-la a estar-hi en con­tra. I això que en la pre­sen­tació hi havia Colau, que ja no és alcal­dessa, i Ara­gonès, tam­poc pre­si­dent.