Opinió

Rius mediterranis adormits

Només porten aigua abundant durant curts períodes associats a pluges torrencials

Uns dies enrere pas­se­java per la Bis­bal d’Empordà amb una amiga de fora del país. En veure la gran llera del Daró (deu fer uns qua­tre o cinc metres d’altura i una vin­tena d’amplada, cal­culo), plena de vege­tació i sense ni un fil d’aigua, em va dir que pot­ser érem una mica exa­ge­rats de tenir una estruc­tura així per donar cabuda a un riu sense curs. I és la impressió que dona, la major part de l’any, el Daró al seu pas per la Bis­bal. Li vaig expli­car, però, que es tracta d’un riu de règim plu­vial medi­ter­rani (és a dir, que només creix quan plou molt a la capçalera, a les Gavar­res), d’uns 43 quilòmetres de recor­re­gut, i que el seu aspecte deso­lat d’aquell moment pot can­viar de manera sob­tada en cas de plu­ges tor­ren­ci­als. Molts habi­tants de la zona en podem donar constància, perquè l’hem vist créixer i sobre­pas­sar en diver­ses oca­si­ons la línia del pont per on trans­corre la C-66. De rius com aquest, a les comar­ques giro­ni­nes n’hi ha uns quants, com ara el Ris­sec, que també neix a les Gavar­res i va a parar al Daró, al terme de Corçà, i el Ridaura, que neix a l’Arde­nya i desem­boca a Platja d’Aro. Només por­ten aigua abun­dant durant curts períodes asso­ci­ats a plu­ges tor­ren­ci­als. Lla­vors, els cabals poden ser molt ele­vats i asso­lir nivells con­si­de­ra­bles en poques hores de pre­ci­pi­tació; l’aigua avança amb molta força i s’enduu tot el que hi ha a les lle­res. Sovint, si aques­tes lle­res no estan netes, per dei­xa­desa dels res­pon­sa­bles cor­res­po­nents, les inun­da­ci­ons estan ser­vi­des. Ves a saber: pot­ser aquests res­pon­sa­bles tenen més infor­mació que la que ens expli­quen i saben que no plourà fort en molts mesos, de manera que deuen pen­sar que no cal anar amb pres­ses. No sé jo si ho poden saber tan exac­ta­ment, en un país on la mete­o­ro­lo­gia és difícil de cla­var (per qüesti­ons orogràfiques i la influència del Medi­ter­rani, entre altres con­di­ci­o­nants). Sigui com vul­gui i veient les catàstro­fes que poden pro­vo­car avin­gu­des sob­ta­des, com molts epi­so­dis que podem tro­bar a les heme­ro­te­ques o les que malau­ra­da­ment pateix ara el País Valencià (sal­vant les diferències de mag­ni­tuds), és neces­sari, diria, ser pre­vi­sors i no haver de córrer quan, en rea­li­tat, ja no s’hi és a temps, que és el que ha pas­sat allà. Tan com­pli­cat és fer la feina quan toca i evi­tar mals majors? No ho crec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.