Un pla mediocre

Diven­dres de la set­mana pas­sada el pre­si­dent Illa va pre­sen­tar un pla que pretén recu­pe­rar el lide­ratge econòmic de Cata­lu­nya. A par­tir d’un bon diagnòstic, el pla for­mula estratègies errònies, esquiva debats impor­tants, con­creta poc i abusa molt de parau­les clau. Té tots els ele­ments per aca­bar com els plans estratègics que hem fet els dar­rers 30 anys, en res.

Cata­lu­nya té un pro­blema de pro­duc­ti­vi­tat i PIB per càpita. Això es deu a la baixa inversió en inno­vació i una aposta inten­ci­o­nada per sec­tors de baixa pro­duc­ti­vi­tat. L’obsessió del pla és Madrid, que ha superat Cata­lu­nya en per­cen­tatge del PIB espa­nyol, tot i que Cata­lu­nya es manté. Madrid creix amb un model espe­cu­la­tiu diri­gista absor­bint les Cas­te­lles, és un trans­va­sa­ment de suma zero a nivell Espa­nya. Hem de for­mu­lar un model igual per vam­pi­rit­zar Aragó, València o el Ros­selló? Ni podem ni ens interessa. La ins­pi­ració es troba a Sin­ga­pur, Suïssa, Corea o els Països Bai­xos i no a Naval­car­nero.

Per por o des­co­nei­xe­ment, el pla no busca can­viar el model econòmic, és només un lot de maqui­llatge. No només falta ambició, és una col·lecció de llocs comuns for­mu­lada a par­tir del des­co­nei­xe­ment de la rea­li­tat pro­duc­tiva i, el que és pit­jor, sense cap pre­visió d’ingres­sos per pagar-ho.

Un pla ambiciós ha d’aco­tar turisme i immo­bi­li­ari, els dos sec­tors que han enfon­sat la pro­duc­ti­vi­tat del país, ha d’impul­sar la indústria, no només amb macro­pro­jec­tes, sinó anant a la rea­li­tat de les empre­ses de menys de 10 mili­ons de fac­tu­ració, i pro­moure la inno­vació i l’empre­ne­do­ria aju­dant pro­jec­tes tec­nològics i no amb una mànega d’aspersió de diner públic que acabi gene­rant Glo­vos.

A Cata­lu­nya hi ha grans eco­no­mis­tes i empre­sa­ris. No pot ser que la Gene­ra­li­tat for­muli un pla tan medi­o­cre. Pre­si­dent, asses­sori’s millor.