Tot esperant el bus a Girona

En ple segle XXI, per anar de Sant Gre­gori a Girona en trans­port públic pots haver d’espe­rar una hora abans no et recu­lli un autobús. Ho vaig com­pro­var fa poc. Men­tre m’asseia paci­ent­ment a la parada de davant de l’ajun­ta­ment, vaig veure pas­sar cen­te­nars de vehi­cles pri­vats, que ana­ven en la direcció que jo anhe­lava, i amb el con­duc­tor sol a dins. Em va venir a la memòria aque­lla època en què fèiem auto­es­top –érem joves, no mesuràvem ris­cos–. I anava mirant els ros­tres dels que conduïen jugant a la sort que, pot­ser, reco­nei­xe­ria algú i li podria dema­nar que m’acostés a la ciu­tat. No va ser així i final­ment vaig optar per dema­nar un taxi.

Dies més tard la feina em va por­tar a Bes­canó. Aquí ja no me la vaig jugar, i vaig aga­far el cotxe. Però par­lant amb l’alcalde em va con­fir­mar el que jo havia deduït. Tam­poc hi ha bona con­nexió. Els hora­ris dels auto­bu­sos són reduïts i no solen encai­xar amb les neces­si­tats d’estu­di­ants i de ciu­ta­dans que han de fer encàrrecs a Girona. Sovint s’hi han d’espe­rar unes dues o tres hore­tes abans de tor­nar a casa. Celrà, un altre muni­cipi que fa xar­nera amb Girona, és afor­tu­nat, però perquè té tren, ja que els busos pas­sen, però pas­sen poc.

Haig de con­fes­sar que la meva con­dició de bar­ce­lo­nina adop­tiva, acos­tu­mada a una àrea metro­po­li­tana caòtica però con­nec­tada fins al racó més insos­pi­tat, m’ha fet con­fron­tar les dues rea­li­tats ter­ri­to­ri­als. I puc asse­gu­rar que el greuge com­pa­ra­tiu és escan­dalós.

El 14 de desem­bre del 2020 els muni­ci­pis de l’àrea urbana de Girona van fir­mar un con­veni per a la redacció con­junta del pla de mobi­li­tat supra­mu­ni­ci­pal i sos­te­ni­ble de Girona (PMUS-SGI). Els muni­ci­pis que el van fir­mar són Girona, Aigua­viva, Bes­canó, For­nells de la Selva, Llam­bi­lles, Quart, Salt, Sant Gre­gori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vila­bla­reix. No va ser fins al novem­bre del 2022 que es va ini­ciar la redacció del PMUS-SGI, el qual ha de defi­nir “els eixos estratègics i acci­ons a desen­vo­lu­par a favor d’un model de mobi­li­tat sos­te­ni­ble a l’àrea urbana de Girona”.

Esti­ma­des auto­ri­tats que han de dis­se­nyar la mobi­li­tat d’aquesta “àrea supra­mu­ni­ci­pal”, siguin qui siguin: anem molt tard.