Primer, en català

L’Ajun­ta­ment de Vila­franca del Penedès incor­po­rarà a par­tir de la set­mana vinent una regi­do­ria específica de Política Lingüística en com­pli­ment de l’acord que el govern del PSC va tan­car amb la CUP a l’hora de nego­ciar els pres­su­pos­tos muni­ci­pals d’aquest any. Així, Vila­franca s’uneix a muni­ci­pis com Girona, Tiana, Mar­to­re­lles, Ter­rassa, Vic i Mont­blanc, que ja van crear aquesta regi­do­ria durant el 2023. Aquests ajun­ta­ments van impul­sar aquesta regi­do­ria després de la cam­pa­nya de Pla­ta­forma per la Llen­gua Vota per la llen­gua. L’objec­tiu d’aquesta ini­ci­a­tiva és que els ajun­ta­ments impul­sin polítiques de pro­moció de l’ús de la llen­gua, amb ini­ci­a­ti­ves com la inclusió de clàusu­les lingüísti­ques en les con­trac­ta­ci­ons públi­ques, i que incre­men­tin el pres­su­post des­ti­nat a pro­moure el català.

Però, com es fa perquè aques­tes ini­ci­a­ti­ves de pro­moció de la llen­gua siguin efec­ti­ves de veri­tat? Pla­ta­forma per la Llen­gua fa anys que pro­posa cur­sos, cam­pa­nyes de difusió, for­ma­ci­ons específiques en acti­tuds lingüísti­ques i pro­gra­mació cul­tu­ral que per­meti fer pro­moció de la llen­gua. Però la clau de l’èxit és una bona anàlisi del con­text local per garan­tir que les polítiques que es dis­se­nyin tin­guin sen­tit i, sobre­tot, siguin útils.

D’acord amb les pro­pos­tes de Pla­ta­forma per la Llen­gua, per començar, la nova àrea de Política Lingüística de l’Ajun­ta­ment de Vila­franca hau­ria de fer un estudi de la situ­ació de la llen­gua a la ciu­tat, reco­llint dades objec­ti­ves que cla­ri­fi­quin el con­text real de la llen­gua a la capi­tal de l’Alt Penedès. Només amb aques­tes dades es podrà pla­ni­fi­car una política real sobre la llen­gua.

La clau és obser­var: en quina llen­gua es parla als patis de les esco­les i els ins­ti­tuts, a les ter­ras­ses dels bars i a la cua de la dis­co­teca; en quina llen­gua es parla a les boti­gues, a les para­des del mer­cat i a la caixa del super­mer­cat.

El suport audi­o­vi­sual i el con­sum de cul­tura en català és un reforç impres­cin­di­ble de pro­moció de la llen­gua. L’esce­nari audi­o­vi­sual i cul­tu­ral, però, és cada cop més extens i la com­petència del cas­tellà i l’anglès arra­cona el català a una situ­ació resi­dual. Per això és tan impor­tant garan­tir con­tin­gut cul­tu­ral de qua­li­tat. Però mal­grat les par­ti­cu­la­ri­tats pròpies del Penedès, podríem con­ve­nir que a Vila­franca hi ha alguns aspec­tes gene­rals que es repro­du­ei­xen de la mateixa manera que en la majo­ria de pobla­ci­ons del país: els cata­lans tenim una tendència pràcti­ca­ment gene­ra­lit­zada a can­viar d’idi­oma davant d’un des­co­ne­gut. Mira que fa anys que ens ho diuen... i no n’apre­nem! Man­te­nir la llen­gua pròpia en les con­ver­ses amb des­co­ne­guts és el pri­mer pas de res­pecte i reco­nei­xe­ment del català. De fet, aquest és el pri­mer pas perquè els nou­vin­guts s’inte­grin en català. És així com s’apre­nen les llengües a la majo­ria de països de la resta del món. L’objec­tiu és que pri­mer es parli en català. Perquè només així es parla en català, també, després.