Oblits històrics

La història no sem­pre tracta bé o fa justícia als seus pro­ta­go­nis­tes. La ins­tru­men­ta­lit­zació que fan d’aquesta ciència els matei­xos his­to­ri­a­dors, basant-se en unes fina­li­tats específiques, fa que mol­tes vega­des es pro­du­eixi una indis­cu­ti­ble manca d’objec­ti­vi­tat. Si a això hi sumem les difi­cul­tats de con­ser­vació o d’accés als regis­tres que ens per­me­ten nar­rar els fets del pas­sat, la par­ci­a­li­tat en la infor­mació està ser­vida. En aquesta línia, pro­ba­ble­ment la història local sigui la més des­ver­go­nyida. Sovint res­pon a encàrrecs par­ti­dis­tes o està ela­bo­rada per per­so­nes a qui, mal­grat la bona volun­tat, els manca pro­fessió. Ales­ho­res es poden per­pe­tuar errors, com­ple­xos de cor­re­gir, ja que que­den llar­ga­ment ins­tal·lats en la his­to­ri­o­gra­fia. Si a això hi afe­gim la falta d’espe­rit crític dels que divul­guen la història, ales­ho­res el pro­blema es mag­ni­fica. Puc sem­blar enfa­dada, però no és el cas. Soc cons­ci­ent de la situ­ació i jo mateixa, mal­grat que intento apli­car el mètode històric amb cri­teri deon­tològic, no estic man­cada de con­tra­dic­ci­ons i d’ava­lu­a­ci­ons docu­men­tals o arqueològiques que altres poden con­si­de­rar dis­cu­ti­bles. És impor­tant saber fer autocrítica i arri­bar a cor­re­gir-se un mateix. Tot aquest dis­curs per aca­bar expres­sant la meva molèstia, ara sí, per com han que­dat en l’oblit deter­mi­nats pro­ta­go­nis­tes de la història, mal­grat que es con­servi i esti­gui a l’abast de tot­hom la docu­men­tació escrita i gràfica que varen gene­rar. Aviat farà 70 anys que un empre­ne­dor, aco­llint-se al pro­grama esta­tal d’esti­mu­lació de la indústria turística fran­quista, es va arris­car i va por­tar a terme el pri­mer pro­jecte d’urba­nit­zació del lito­ral empor­danès, el Salatà, al terme muni­ci­pal de Roses. Gai­rebé ningú esmenta aquesta urba­nit­zació ni sap qui en fou el pro­mo­tor, ni mai el nomenclàtor local l’ha tin­gut en compte. No el bus­queu a la Viquipèdia! En Pere Subirós, en Fabrica, va començar el pro­jecte l’any 1956 i l’estiu següent ja tenia la pri­mera torre cons­truïda. L’any 1960, veient que començaven a ins­tal·lar-se cam­pis­tes amb cara­va­nes prop del muret que deli­mi­tava la urba­nit­zació de la platja, va fer el càmping Salatà, que encara avui exis­teix. Per tot això, l’any 1980 va rebre la Meda­lla del Mèrit Turístic que ator­gava el Minis­te­rio de Comer­cio y Turismo. M’hi posaré!