Opinió

JOAN MIQUEL TOURON

GERENT DE LA LLIBRERIA CATALANA DE PERPINYÀ

“La crisi del llibre en català no és només a Perpinyà”

La Llibreria Catalana de Perpinyà té problemes?

Sí, té els mateixos problemes que les llibreries Documenta i Ona a Barcelona, o Les Voltes a Girona. A Perpinyà, ens passa com a moltes llibreries independents: la pujada del lloguer del local. Pels propietaris, tenir de llogaters una llibreria no porta gaire diners. Preferirien tenir-hi una franquícia d'una marca de roba, de sabates, o un banc. En el nostre cas sem en un judici amb el propietari perquè ens vol multiplicar per tres el preu del lloguer.

El fet de ser “la” Llibreria Catalana de Perpinyà agreuja el problema?

És un problema de moltes llibreries. Però això s'afegeix a una crisi terrible del llibre en català. No és casualitat que ara tanqui la distribuïdora l'Arc de Berà, i que les llibreries que tenen problemes avui siguin precisament les llibreries històriques del llibre en català, Ona, Documenta, Les Voltes, i la de Perpinyà.

No hi ha ajudes institucionals?

Des de Catalunya Nord, fins ara no. Des del sud abans hi havia el suport genèric al llibre, és a dir, que la Generalitat comprava exemplars a les editorials. Amb el tripartit això es va canviar i es van ajudar directament les editorials, i això ha sigut en detriment del llibre en català.

El problema no és pas que la gent no compra llibres en català a Perpinyà?

No; hem pas pujat però tampoc hem pas baixat en vendes. És senzillament que el funcionament de la llibreria no permet tenir un lloguer més alt.

Com ha evolucionat el nombre de lectors aquests 30 anys de Llibreria Catalana?

És complicat; per una banda, perdem regularment catalans “naturals” els que tenien el català com a llengua familiar. Aquest gruix de població no és substituït pels que aprenen el català de manera voluntària perquè volen recuperar la seva identitat. Però aquests últims llegeixen més que els anteriors...

Quedem igual?

La diferència és que ara hi ha una percepció del català molt diferent. Hi ha 30 anys, tot el que era català era percebut com una cultura de baix nivell. Ara, en canvi, tothom té assumit que allò que se faci en català i en francès se pot posar al mateix nivell. El prestigi del català ha pujat molt. Abans només el moviment associatiu català feia coses en català, aquí. Ara totes les agrupacions professionals, advocats, metges, bancs, aprenen el català per relacionar-se amb el sud.

Els signes de catalanitat pels carrers de Perpinyà són més presents avui?

És clar; jo vaig nàixer en un poble del Conflent i en aquell moment no hi havia menester de retolar en català els carrers, ni de portar banderes catalanes als partits de la USAP perquè tothom parlava català. Ara hi ha molts signes exteriors de catalanitat per compensar la pèrdua de la llengua. La identitat catalana és forta, aquí. Però el problema és amb la llengua; no arribem a recuperar el nombre de parlants que teníem fa 50 anys.

Qui és el client de la Llibreria Catalana?

En un 99 per cent, és un català del nord, en fase o d'aculturació o de recuperació de la cultura catalana. Entra aquí per recuperar unes arrels que ha perdut, o que ha pas mai tingut, busca llibres per aprendre el català, i tot el que no ens han ensenyat a l'escola: història, assaig... I coses populars com ara llibres de cuina.

Com veu el futur?

El futur del català a Catalunya Nord és directament lligat al que passarà al sud de la frontera. Si el català és fort allà, aquí seguirà. Si afluixa al sud, tenim poques possibilitats d'aguantar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.