Articles

El pitjor comiat per a Joan Solà

La sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut, és a dir, con­tra Cata­lu­nya, ha obert la veda a l'ofen­siva cen­tra­lit­za­dora en tots els fronts. El de la llen­gua n'és un. La sus­pensió judi­cial dels regla­ments d'ús del català a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i la Dipu­tació de Lleida pro­vo­carà una allau de recur­sos con­tra el català a l'admi­nis­tració. El PP plan­teja des de Madrid la revisió de l'Estat de les auto­no­mies men­tre a Cata­lu­nya atia el rebuig a l'immi­grant i el boi­cot al català com a llen­gua pre­fe­rent en l'àmbit públic. Amb només tres dipu­tats al Par­la­ment, Ciu­ta­dans ha gua­nyat la bata­lla, ha impo­sat el seu frame. El català s'imposa con­tra el cas­tellà a cop de sanció, diuen. Aquesta és la idea cen­tral d'una Cata­lu­nya pro­jec­tada a Intere­co­nomía, ter­reny de com­bat elec­to­ral de l'espa­nyo­lisme que es dis­pu­ta­ven fins ara Ciu­ta­dans i el PP, i ara també un PSC alar­mat per les enques­tes. On que­darà la llei del cinema si fins i tot se'n des­mar­quen els que la van apro­var encara que fos a con­tra­cor?

El cadàver del tri­par­tit –cer­ti­fi­cat per un Mon­ti­lla can­di­dat que no dige­reix con­di­ci­ons inde­pen­den­tis­tes d'ERC– des­com­pon una obra de govern que en alguns àmbits havia asso­lit quo­tes d'avenç. Cinema, vegue­ries i català a les uni­ver­si­tats, per exem­ple. Amb l'excusa de les san­ci­ons per no reto­lar en català, les puja­des i bai­xa­des a La noria tiren per terra el relat d'un pre­si­dent que s'havia esforçat per­so­nal­ment amb la llen­gua de Fabra. Com que aquest relat no ven, ara toca retor­nar l'home d'Iznájar als seus orígens. Victòria de Ciu­ta­dans i el PP, ale­gria d'intel·lec­tu­als taxi­der­mis­tes i ofensa per als llui­ta­dors incan­sa­bles en defensa del català com ara Joan Solà, que ens acaba de dei­xar. La marxa anun­ci­ada dijous pas­sat en aques­tes matei­xes pàgines del refe­rent i patri­ota exem­plar que ha estat Joan Solà es pro­du­eix en una set­mana nefasta per a la nos­tra llen­gua. Atacs con­ti­nu­ats des de la trin­xera política amb coar­tada judi­cial que donen la raó a l'emi­nent lingüista. “El nos­tre estat no és nos­tre: és un estat con­tra nosal­tres”, va afir­mar el con­ti­nu­a­dor d'home­nots com Pom­peu Fabra i Joan Coro­mi­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.