Articles

EL TEMPS QUE FUIG

Bon profit!

Coure i cuinar els aliments ens ha fet cultes. Treballar per als altres ens ha fet civilitzats

Man­llevo per a aquesta secció el títol d'un die­tari de Tomàs Garcés, un dels poe­tes que més estimo. Que el temps fuig és una veri­tat quasi inqüesti­o­na­ble, pot­ser l'única en què avui que comença la cam­pa­nya elec­to­ral ens posaríem tots d'acord. I encara! Al llit dels hos­pi­tals, per exem­ple, els minuts sem­bla que s'arra­pen per no pas­sar; jo mateixa, en algun ple del Par­la­ment, sen­tint segons qui i segons què, he arri­bat a sac­se­jar el rellotge pen­sant-me que se m'havia atu­rat. Però en gene­ral, a par­tir dels trenta-cinc anys, els dies volen com un cavall des­bo­cat, avall, avall, sense fre ni atu­ra­dor... A Girona després de Fires ja ve Nadal: de les cas­ta­nyes als tor­rons hi va un sos­pir. Al mig, però, hi ha el Fira­tast, que vam inau­gu­rar ahir.

Aquest any l'Onco­lliga Girona, on tre­ba­llem pels malalts de càncer i les seves famílies, hi tenim per pri­mera vegada un estand. Si veniu, a canvi d'un tiquet que hau­reu com­prat, us podem ofe­rir men­ges exqui­si­des, oli de Pau, vi de l'Empordà i pa de for­ner. Val a dir que l'Onco­lliga exis­teix, com tan­tes i tan­tes asso­ci­a­ci­ons de casa nos­tra, perquè hi ha bones per­so­nes. Men­tre això sigui així, no hem de patir per res i al món s'hi podrà viure. Mireu, si no, tots els qui han cui­nat gene­ro­sa­ment per a nosal­tres: la Mont­ser­rat Fon­tané, mare dels ger­mans Roca, ens ha fet l'escu­de­lla de tota la vida; la Lluïsa Tor­rent, del res­tau­rant Vila­nova de Salt, mil fulls de patata amb siu­reny i boti­farra de perol; la Maria Engràcia, de Pala­fru­gell, car­qui­nyo­lis (de veri­tat, són els car­qui­nyo­lis més bons que tas­ta­reu a la vida!); la Iolanda Bus­tos, de la Calèndula, uns tira­bui­xons amb flors... En fi: no m'hi caben tots, els tro­ba­reu al nos­tre estand.

Serà un èxit perquè, tot s'ha de dir, som un país que men­gem. Hem d'estar molt malalts o molt dis­gus­tats perquè el men­jar no ens faci gràcia. A les recep­ci­ons els canapès volen més que el temps. Tot ho cele­brem a taula: txin, txin! En temps de bonança, men­gem; en temps de crisi, encara men­gem més. Coure i cui­nar els ali­ments ens ha fet cul­tes. Tre­ba­llar per als altres ens ha fet civi­lit­zats i ama­bles. Bon pro­fit!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.