Articles

L'escaire

La ignorància al poder

Una de les defi­ni­ci­ons més pes­si­mis­tes de la democràcia és aque­lla que asse­gura que con­sis­teix en la mani­pu­lació de la volun­tat de les majo­ries per part de les mino­ries. És a dir, que una mino­ria ambi­ci­osa, ben orga­nit­zada i amb els recur­sos econòmics, estratègics i retòrics opor­tuns pot ori­en­tar la volun­tat majo­ritària d'una comu­ni­tat i impo­sar-li punts de vista.

Ja sen­tim les excla­ma­ci­ons dels que, en nom de la intel·ligència col·lec­tiva i de la sobi­ra­nia popu­lar, refu­sen aquesta idea. Pot­ser amb raó, pot­ser no... Si hem escrit la paraula comu­ni­tat, no deu pas ser casu­al­ment. Tenim una demos­tració ben pro­pera d'aque­lla idea pes­si­mista. És el que passa al País Valencià –ano­me­nat “Comu­ni­tat Valen­ci­ana” per l'espa­nyo­lisme– en la qüestió de la llen­gua. A la fi, l'obsessió d'una mino­ria, enco­ma­nada a la majo­ria, ha aca­bat impo­sant, pel pes del vot majo­ri­tari, unes idees contràries a la ciència, la història i la lògica. Com que val el mateix el vot d'un igno­rant mani­pu­lat que el d'un savi, i com que hi ha molts més igno­rants mani­pu­lats que savis, resulta que s'ha con­ver­tit en veri­tat legal una men­tida objec­tiva. I la bola lla­vors comença a rodar i passa del País Valencià a l'Espa­nya gran, i d'aquí, a la Unió Euro­pea. I així acaba resul­tant que la UE, enga­nyada, paga cur­sos de català i de valencià als estu­di­ants com si fos­sin llengües dife­rents.

Brus­sel·les no és pas lluny de Hei­del­berg ni de Fri­burg, ni en gene­ral de les uni­ver­si­tats germàniques que han estat, des del segle XIX, allà on s'han estu­diat amb més solvència les llengües romàniques. Com és que Brus­sel·les, que per no res demana mil infor­mes, no sol·licita a aques­tes uni­ver­si­tats un asses­so­ra­ment o tants com cal­guin per deter­mi­nar si el català i el valencià són una mateixa llen­gua o no? No ho deu fer perquè, és clar, tor­naríem la qüestió als domi­nis de la savi­esa, en els quals no ofe­reix cap dubte, i els apar­taríem dels domi­nis de la ignorància mani­pu­lada, que és on s'ha produït l'aber­ració i on es con­ti­nua cul­ti­vant interes­sa­da­ment. I con­tra això ja ens podem anar lamen­tant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.