PLAÇA MAJOR
Polítics indefinits
No ha de resultar estrany que en campanya electoral ens empassem granotes de la mida d'una roda de molí
Reconec d'entrada que, en un dia com avui, és fotut escriure articles. Tothom està valorant i analitzant els resultats de les eleccions i com que un servidor l'única bola de vidre que té és una que porta la torre Eiffel a dins i si la gires hi neva, però que de moment no és capaç de predir el futur, i, a més, li ha tocat lliurar aquesta columna abans del tancament de les urnes, doncs no em toca altre remei que parlar d'una altra cosa. Tot i així, espero no apartar-me gaire del camí recte. Malgrat aquest entusiasme que els mitjans de comunicació despleguen davant d'unes eleccions, sembla que hi ha una gran fissura entre la classe política i la societat. De fet, mentre els rumors sobre la possibilitat que l'economia espanyola seguís les de Grècia i Irlanda en aquest camí pedregar avall anaven creixent a bon ritme, aquí el tema que ho omplia tot era debat sí, debat no, una qüestió que, de fet, semblava més foc d'encenalls i faramalla mediàtica que altra cosa.
Potser vaig equivocat, però entenc que si els polítics fossin realment conscients del seu paper social farien moltes coses que no fan, i una de les primeres, una llei electoral que regulés d'antuvi totes aquestes qüestions. És clar que en aquest terreny (i en molts altres on regna una gran indefinició) resulta molt fàcil poder anar d'un costat a l'altre de les argumentacions i justificar, posem per cas, el transfuguisme, quan una deserció t'afavoreix a tu, i condemnar-lo amb energia quan el teu partit és el perjudicat. I si a tot això hi sumem la nostra proverbial manca de memòria política i social, no ens resultarà gens estrany entendre com és que sovint, i en campanya electoral encara més, ens empassem granotes de la mida d'una roda de molí i siguem capaços de sentir sense moure ni una parpella promeses de futur fetes per algú que mentre tenia responsabilitats de poder se les va passar pel folre.
El problema és que, guanyi qui guanyi i passi el que passi, sempre acabem fent més cas del soroll que de les nous i que això és el millor brou per aconseguir que els polítics campin amb tota llibertat i sense cap control, més pendents del seu cos que del benestar general. De totes maneres, enhorabona al guanyador.
