Les notícies

A la recerca del titu­lar

He tru­cat un amic peri­o­dista que tre­ba­lla com a cor­res­pon­sal de comar­ques per a una emis­sora de ràdio d'àmbit naci­o­nal. L'he tro­bat nerviós perquè no tenia cap notícia interes­sant per omplir la con­nexió de les set del ves­pre i l'havia de treure d'on fos. Com t'ho faràs? Li he pre­gun­tat. Ha dit que tru­ca­ria a per­so­nes que tenen un càrrec relle­vant en diver­sos àmbits soci­als i els dema­na­ria opinió sobre algun tema d'actu­a­li­tat, a veure si treia un titu­lar. Però ¿no és notícia que la comarca i la gent del ter­ri­tori esti­gui tran­quil·la i que la vida trans­corri amb certa nor­ma­li­tat? Que tot esti­gui en calma, no és real­ment un fet insòlit? Quin esde­ve­ni­ment millor es pot retrans­me­tre?

Entenc que això no es pugui donar com a notícia, segons els cri­te­ris periodístics, cal que passi alguna cosa. Però hem de forçar les cir­cumstàncies? Una notícia polèmica, a més, és millor que una bona notícia? La rea­li­tat és que molts mit­jans de comu­ni­cació pri­o­rit­zen com a noti­ci­a­bles els fets que cons­ti­tu­ei­xen una infracció, una des­vi­ació o una rup­tura d'allò que és habi­tual, de manera que la nega­ti­vi­tat acaba essent més notícia. Així, les males notícies es con­ver­tei­xen en bones notícies (aquell con­cepte tan ame­ricà de “bad news is good news”) perquè creen sen­sa­ci­o­na­lisme. I això fa ven­dre. La notícia es tracta com un sim­ple pro­ducte comu­ni­ca­tiu. Sem­bla que dir la veri­tat, si aquesta cer­tesa és que no hi ha cap tragèdia grossa ni ferits i morts pel camí, no interessi. D'aquesta manera estem diària­ment sot­me­sos a un guió de thri­ller que escri­uen per a nosal­tres els mit­jans de comu­ni­cació.

Ha arri­bat un moment que la satu­ració i la into­xi­cació infor­ma­tiva ens pesa damunt com una llosa i vénen ganes de sor­tir a bus­car aire lliure. No sé vosal­tres, però jo intu­eixo que, al món, hi pas­sen mol­tes coses interes­sants que val la pena expli­car i pot­ser és hora que, al cos­tat de les males notícies, hi hagi més espai per a les bones.

Les bones notícies

La tira­nia de les notícies repe­ti­des, a més, ens cau damunt com una espasa de Dàmocles; estàs escol­tant una entre­vista o una cançó, i et tallen per con­nec­tar amb infor­ma­tius. També ens cal temps per pair les infor­ma­ci­ons i veuríem bé que s'inclo­gues­sin bones notícies dins la vida noti­ci­a­ble. Si la rea­li­tat ja es tan vari­ada (hi ha ala­tren­cats, savis, igno­rants, tocats de tra­mun­tana, baliga-bala­gues, eixarreïts, arrau­xats, asse­nyats, cal­mo­sos, espe­ri­tats i un llarg etcètera) per què hem d'ama­nir la rea­li­tat amb sus­pens?

Si la nor­ma­li­tat supera la ficció! La nor­ma­li­tat és real­ment notícia perquè és atípica, de fet, ni tan sols exis­teix. Ser nor­mal no sig­ni­fica res, en tot cas, no té per què equi­val­dre a ruti­nari. Pot voler dir ser autèntic. Ja és ben sen­zill… No, si resul­tarà que, al final, els millors orgas­mes seran els nor­ma­lets i els qui toquen més de peus a terra, els poe­tes. Que en aquest món, com deia Heràclit, res no és igual i tot can­via.