Articles

L'escaire

El pa de pessic

Res no serà com abans, vati­cina l'eco­no­mista. I això que no és dels apo­calíptics. Ell diu que es pro­posa ser rea­lista. Sem­pre sem­bla una posició més sen­sata. Però quan sen­tim aque­lla frase no podem evi­tar un moment de basarda, un cal­fred. Insi­nua un futur incert i pro­ba­ble­ment difícil. Res no serà com abans. Conei­xem el pas­sat, el tenim apa­mat, hi hem sobre­vis­cut amb més o menys difi­cul­tats i l'hem superat. El pes­si­misme ens fa aques­tes juga­des: de seguida pen­sem que si el futur no és com abans vol dir que serà pit­jor i això no ens tran­quil·litza gens, és clar. Els qui ara par­len d'aquest abans en un con­text econòmic que comença a ser mític solen refe­rir-se a aque­lla pros­pe­ri­tat dels pri­mers anys del segle, que es va fon­dre com un gelat al sol entre el 2007 i el 2008. Abans vol dir aquell temps en què la màquina que enllaça con­sum i pro­ducció, ben grei­xada, girava a tota velo­ci­tat. Bon crei­xe­ment, màxima faci­li­tat de crèdit, abun­dant oferta de tre­ball. Qui diu que res no tor­narà a ser com abans vol dir que no veu­rem mai més un temps d'opti­misme i exu­berància com aquell. De debò? Voldríem rela­ti­vit­zar una mica l'amenaça que conté aquest pronòstic que ara sen­tim sovint, aquesta pers­pec­tiva trista de les coses. La història es repe­teix cons­tant­ment, encara que les cir­cumstàncies can­vien. La història és com el mot­llo del pa de pes­sic. El mot­llo sem­pre és el mateix. El pa de pes­sic és nou a cada for­nada. De la mateixa manera que la des­a­fo­rada acce­le­ració d'aquells anys havia de fre­nar-se un dia o altre, la depressió i l'escas­se­dat dels temps pre­sents algun dia també min­va­ran. La dava­llada s'atu­rarà, la tem­pe­ra­tura esde­vindrà més càlida, el termòmetre remun­tarà. Res no serà com abans, cer­ta­ment, perquè aquell pa de pes­sic ja ens el vam men­jar –i amb quina gola­fre­ria!–, però el mot­llo de la història ens per­metrà de fer-ne un altre, que pot­ser no serà tan gustós ni flonjo, però que tro­ba­rem d'allò més bo després d'aquesta tem­po­rada que hem pas­sat amb el ven­tre prim. Cal sere­ni­tat i paciència. El temps tot ho du i tot s'ho emporta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.