Opinió

LA COLUMNA

Dos geperuts i un símbol

Els res­pon­sa­bles de la Tate Gallery de Lon­dres, després de res­ca­tar un manus­crit del segle XIX, han intuït que el gepe­rut Qua­si­modo, pro­ta­go­nista de la novel·la de Víctor Hugo Notre Dame de París (1831), estava ins­pi­rat en una per­sona real: un escul­tor cone­gut amb el mal­nom de mon­si­eur Le Bossu, que l'any 1820 exer­cia de mes­tre d'obres en la repa­ració d'aque­lla cate­dral.

Aquesta història és curi­o­sa­ment paral·lela a la d'un altre gepe­rut lite­rari: el men­di­cant venecià que Eugeni d'Ors feia aparèixer de forma recur­rent en el dis­curs pre­si­den­cial dels Jocs Flo­rals de Girona de 1911, “al graó de mar­bre del pòrtic de Santa Maria della Salute". Sem­bla que D'Ors, quan va escriure el dis­curs, havia lle­git La mort a Venècia, de Mau­rice Barrés, on ja es par­lava d'aquest home esguer­rat, o bé les Esqui­ses vene­ci­a­nes d'Henri de Régnier, on la bellesa arqui­tectònica del tem­ple es con­tras­tava amb la llet­jor d'un pobre que vivia als seus peus. Però l'any següent Tho­mas Mann publi­cava la novel·la igual­ment titu­lada La mort a Venècia i allà, mis­te­ri­o­sa­ment, s'hi tor­nava a tro­bar “un men­di­cant aju­pit que este­nia el capell en els gra­ons d'una església que des­cen­dien fins al mar.”

L'estrany enigma d'aques­tes coin­cidències s'ha resolt de cop quan s'ha pogut lle­gir una carta de l'arqui­tecte Rafael Masó, tra­mesa el 28 de febrer de 1912 als seus fami­li­ars des de Venècia: “A Santa Maria della Salute hi trobàrem un gepe­rut, pro­ba­ble­ment el d'Eugeni d'Ors, perquè és el sagristà”. Es trac­tava, doncs, d'una per­sona real, tant com devia ser-ho el mes­tre d'obres pari­senc trans­for­mat per Vic­tor Hugo en un estra­fet cam­pa­ner. Aquesta és la gràcia –i la glòria– de l'escrip­tor: la capa­ci­tat de con­ver­tir la rea­li­tat en un símbol o una metàfora, com en el cas d'aquests dos homes humils que, amb la penosa silu­eta dels seus cos­sos caducs i defor­mes, fan tron­to­llar l'orgu­llosa per­fecció dels tem­ples pre­te­sa­ment immor­tals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.