Articles

Amb independència

Mas president, Catalunya independent?

Artur Mas podria ser pre­si­dent d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent? Hi ha gent que defensa que amb ell podem fer pas­ses de gegant cap a la plena sobi­ra­nia. Bé, jo no ho sabria dir: així com penso que Mas seria un excel·lent cap d'estat d'una República Cata­lana, també tinc els meus inter­ro­gants sobre les seves pos­si­bi­li­tats (més que les inten­ci­ons, que comp­ten menys) d'acos­tar-se a aquest horitzó. Miraré d'expli­car-me.

Artur Mas fa un aspecte de solvència i de seri­o­si­tat que ben pocs gosen con­tra­dir. La seva for­mació, les seves pre­o­cu­pa­ci­ons majors i les seves prin­ci­pals pro­pos­tes tran­si­ten pel camí de l'eco­no­mia, cosa que en temps de crisi és d'agrair. És una figura a la qual escau la nor­ma­li­tat, i diria que la gent en bona part l'ha votat per això, per anhel de nor­ma­li­tat. Hi ha un fort can­sa­ment de Dra­gon Khans, de taquicàrdies, de grans pro­cla­mes i de dis­gus­tos en forma de deute. Han de qua­drar els números, hem de par­lar sense esti­ra­bots i cal asse­re­nar el món de l'empresa. Les pri­o­ri­tats van per aquí, per la banda de la segu­re­tat ambi­en­tal, i a l'home li escau la missió enco­ma­nada. Mas podria ser pre­si­dent sense cap pro­blema de llocs com Dina­marca, Por­tu­gal o Eslovènia. També d'una Cata­lu­nya sobi­rana.

L'únic petit pro­blema és que no som inde­pen­dents, encara no. La nor­ma­li­tat anhe­lada, per tant, penja del fil que tiba entre els que vol­drien ser-ho i els que no. I els anys vui­tanta i noranta ja han pas­sat, cosa que vol dir que aquest litigi cen­tral de país ara mateix no pot ser igno­rat. Pre­ten­dre obviar-lo aca­barà sent suïcida per a un polític. La finta ini­cial de Mas és bona: anem a tro­bar el con­cert econòmic, que és molt més urgent i que ens uneix més. Però i quan aquesta recla­mació esde­vin­gui un Esta­tut bis, pot­ser nego­ciat i apro­vat però des­cafeïnat i malmès, ales­ho­res què? Cap on ens por­tarà el nos­tre pre­si­dent?

Moisès i Josuè eren dos per­so­nat­ges molt dife­rents, com Was­hing­ton i Jef­fer­son o Gandhi i Nehru. Mas no tin­dria cap pro­blema a ocu­par un bon lloc entre els segons, home de picar pedra, cons­truc­tor de país esta­ble. Però abans cal­dria pas­sar per un dels pri­mers; pio­ner, audaç, tren­ca­dor i un punt èpic. És aquest el per­fil del nou pre­si­dent? Més enllà del par­tit que repre­senta o del pro­grama que li ha fet gua­nyar les elec­ci­ons, un home com Mas real­ment ens pot acos­tar a la inde­pendència? Veu­rem dies interes­sants, que ens aca­ba­ran res­po­nent a la pre­gunta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.