Opinió

PLAÇA MAJOR

Polítics covards!

El missatge del tot de franc per no engreixar multinacionals és pervers

Una vegada més, la por ha fet que els polítics s'hagin deixat guanyar pel soroll i no s'hagin decidit a agafar el bou per les banyes. Espantats pel brogit que fan els internautes, s'han estimat més deixar la responsable del ram amb el cul a l'aire i retirar-se a la còmoda seguretat de les omissions i els silencis que regna als respectius palaus d'hivern.

Com tot a la vida, segur que aquesta famosa llei Sinde contra la pirateria a internet té punts que caldria millorar i aspectes que potser no resulten del tot clars i que acaben sent difusos, com el mateix gènere que toquen, en aquesta xarxa global on sembla que cap tot. La ministra ve del gremi del cinema i té interessos familiars en el sector, un punt que els internautes bel·ligerants han aixecat com a cavall de batalla i que els ha servit com a mínim per anar despertant certes suspicàcies, aixecar cortines de fum i donar a la seva resistència un cert aire de Robin Hood, allò del pobre i desvalgut consumidor innocent d'internet que lluita contra les majors i contra els grans poders fàctics de les indústries culturals. I els polítics, animals covards i amants de les seves cadires confortables i rendibles, han sentit les piulades incansables dels twitters i en aquests batalla acabada de començar pel dos punt zero que tots han encetat de manera més o menys tímida, s'han acollonit i han abandonat la senyora González a la seva sort, que, de moment, és més aviat minsa.

Però el que sembla que han oblidat és que, sota aquesta aparent i alegre democratització on tot és de tots i tots som amics de Facebook i germans de bit, el missatge pervers del tot de franc per no engreixar multinacionals sense cor, hi ha un seguit de creadors que dediquen els seus esforços, el seu temps i el seu talent a crear música, literatura o cinema, i que tota la tropa de pirates es dedica a saquejar la seva feina sense escrúpols, sense vergonya i amb total impunitat. Un dels milions de missatges de celebració per la no-aprovació de la llei deia: “Cada vegada que es descarrega un disc d'Alejandro Sanz mor un unicorn a la seva mansió de Miami”. Ara bé, al personal sí que li agraden els seus discos quan no els ha de pagar.

El que hauria de cridar Twitter seria: “Polítics covards!”. I encara sobrarien 123 caràcters.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.