LA TRIBUNA
Segona desena, tercer mil·lenni
Dionís, en una època que es desconeixia el valor del zero, passà de l'any 1 aC a l'any 1 dC menjant-se tot un any
Avui tanquem l'any; una notícia ben sabuda. Quan els rellotges marquin la mitjanit, deixarem enrere el 2010, un període força difícil de la nostra vida col·lectiva. Han estat 365 dies especialment durs, dins una època de per si prou costeruda, on la crisi social i econòmica ha castigat i qüestionat la societat del benestar. Amb tot, aquesta mitjanit menjarem el raïm de la sort i brindarem amb la copa a vessar, desitjant un nou any millor, un 2011 que tampoc no apunta gaire optimista. La segona desena del tercer mil·lenni, que iniciarem aquesta mitjanit, ha de donar el tomb a l'actual crisi; però, comença ara la desena?; al 2011?... No ho féu al primer de gener del 2010? Talment, els molts enigmes del calendari continuen vigents.
És el calendari gregorià el que regeix la nostra crònica col·lectiva, imposat quasi arreu del món, tot i competir amb altres calendaris de signe religiós que marquen les pràctiques de diverses comunitats, però que accepten majoritàriament la fórmula imposada per la cultura cristiana. Resulta llunyà el particular calendari xinès i molt més proper el que ens diu que els musulmans viuen a l'any 1432 o el vell poble jueu ara entrà al 5771, en uns dietaris que marquen les festes socials i religioses, segons els ritus definits pels cicles històrics. Avui, doncs, no totes les cultures celebren el seu cap d'any, malgrat el ritme dels 365 dies que imposa l'evidència solar, des de les cultures maia, egípcia o mesopotàmica fins a l'actual fórmula comptable.
Tres són els cicles que han definit i marquen el pas del temps en les diverses civilitzacions que han fet estada al planeta: els dies senyalats per la rotació pròpia de la Terra; el cicle lunar, definit per la volta del satèl·lit entorn de la Terra, i el llarg i repetit camí de la Terra al voltant del Sol. Uns signes força evidents del pas del temps i que només cal emmarcar en les coordenades dels solsticis i equinoccis per donar sentit als calendaris, tot i que les numeracions decimals produeixen desviacions que obliguen a diverses correccions per evitar perdre el paral·lelisme entre el calendari astral i l'estacional o agrícola. Una disfunció que les diverses cultures han solucionat a la seva manera.
Grecs i romans dataven les cròniques a partir de grans esdeveniments o dels anys fundacionals de les ciutats de referència, basant-se en els cicles lunars, que amb els anys produïen un evident desfasament. Roma imposà el compte a partir de la fundació de la ciutat i Juli Cèsar es preocupà d'adoptar l'any solar, encarregant a l'astrònom Sosígenes d'Alexandria la proposta d'un nou calendari, un projecte que, aprofitant el coneixement de l'astronomia egípcia, tenia en compte les quatre estacions naturals i creava l'any bixest. Al 702 a.u.c. (any de la creació de Roma), s'aprova el calendari julià, base de l'actual. És Dionís l'Exigu qui rep l'encàrrec d'adaptar el calendari julià al naixement de Jesús, treballant per datar-ne el dia, cosa que fa a partir de definir la natalitat al 25 de desembre del 753 a.u.c., amb uns errors de càlcul que desviarien la data en una franja de quatre/set anys. Després, el monjo Dionís proposa l'Anno Domini i l'inici de la nova era, que el papa Joan I sentenciaria i el Venerable Beda perfeccionaria establint els termes aC (abans de Crist) i dC (després de Crist). Tot molt ajustat al cicle solar, però amb un petit error que no acabava de solucionar l'any bixest. Per això, Gregori XIII complí el mandat del Concili de Trento i posà en pràctica la proposta de l'astrònom Clavius que corregia la desviació del temps solar. El calendari gregorià imposava la seva coherència.
Tornant al debat inicial, quedava l'enigma de quan començaven les desenes, els segles i els mil·lennis. Als anys zero o als u? Un debat sense solució, ja que parteix d'un dels errors de Dionís que, en la seva proposta, en una època que al món occidental es desconeixia el valor del zero, passà de l'any 1 aC a l'any 1 dC, menjant-se tot un any, que feia que la primera desena del seu compte només tingués nou anys. Ben comptat, doncs, aquesta mitjanit comença la segona desena del primer mil·lenni. Tant es val, quan els anys passen, i aquest és un debat banal. Que tingueu Bon Any.
