Articles

Apunts

Símbols

I jo em pre­gunto: què em pas­sa­ria si anés amb una ban­dera espa­nyola a una mani­fes­tació inde­pen­den­tista? La pre­gunta, és clar, és retòrica. Molt bé. I ara, què em pas­sa­ria si anés a la mateixa mani­fes­tació amb una ban­dera espa­nyola però de la Segona República? La rebuda seria molt dife­rent, i això que la mal­fiança dels governs repu­bli­cans cap al raquític auto­go­vern català era molt supe­rior a la d'ara.

Així doncs, l'hos­ti­li­tat rau en el símbol. L'actual ban­dera espa­nyola, amb l'escut can­viat, és la que por­ta­ven les tro­pes que van entrar a Cata­lu­nya. Per si un cas, és bo recor­dar que una de les raons prin­ci­pals de la rebel·lió d'una part de l'exèrcit el 1936 van ser les auto­no­mies de Cata­lu­nya i Euskadi, que es veien com l'avant­sala de la “des­in­te­gració d'Espa­nya”, una nació que exis­teix des de l'època dels romans, com sap tot­hom menys els cata­lans, aquests res­sen­tits. I és que els cubans també van començar així, dema­nant l'auto­no­mia (que Espa­nya no va voler con­ce­dir, cosa que va pro­vo­car el movi­ment inde­pen­den­tista; això és tenir vista, sí senyor), i mira com van aca­bar.

La llen­gua és un ins­tru­ment de comu­ni­cació, però també és un dels màxims símbols de qual­se­vol nació. Però què passa quan aquesta nació no té estat? Que expres­sar-se en la seva llen­gua és una denúncia perpètua de la carència, de l'ano­ma­lia. I és un recor­da­tori que la rei­vin­di­cació d'un estat propi no cedirà. Això és el que posa tan ner­vi­o­sos els par­tits cen­tra­lis­tes a Espa­nya. No la llen­gua, sinó el pre­ludi de la nos­tra inde­pendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.