Dotze mil electors
És tal la moguda en el panorama polític del país que qualsevol previsió de futur és pura entelèquia. A quatre mesos de passar per les urnes municipalistes, les consultes primàries obren nous interrogants i contribueixen a la cerimònia de la confusió, més quan el pes del debat barceloní pot repercutir en el conjunt del país, potser activant les ganes de participació però pagant el preu d'un previsible desgast en les files socialistes. Segur, a Barcelona, a partir d'ara, es jugaran molts vots del conjunt dels municipis catalans i el comportament dels dotze mil electors –militants o simpatitzants– convocats a les primàries socialistes pot projectar-se sobre les paperetes que competiran el 22 de maig.
Mentre Xavier Trias avança amb pas ferm cap a l'alcaldia barcelonina, les famílies socialistes escenifiquen l'enèsim desacord, repetint un conflicte històric, on el poder de la federació local socialista no ha dubtat a fer valer els propis desitjos inconfessables, enfrontant-se a la direcció nacional, al nervi del Baix, a la bossa catalanista i als hereus dels senyors de Barcelona. Total, una confrontació personalitzada en Jordi Hereu i Montserrat Tura, que no pot amagar l'autèntic enfrontament entre Carles Martí i José Montilla o, el que és el mateix, la federació de Barcelona i el gruix del partit, que ha signat una estranya aliança –fins incloent-hi els orgànicament independents Ciutadans pel Canvi– per fer pinya entorn de l'exalcaldessa de Mollet.
Dotze mil dones i homes barcelonins reclamen el dret a decidir el seu candidat, encara que potser estan intervenint en una lluita més soterrada pel futur control del partit. Des de l'agrupació barcelonina es vol marcar territori i, per si falla la memòria, caldria recordar que fou aquesta federació local la que turmentà l'alcalde Pasqual Maragall fins a allunyar-lo a Roma, i la que propicià el canvi de Clos per Hereu, unes operacions avalades per Joan Ferran, fins els complicats i poc aclarits fets de Ciutat Vella i de corrupteles municipals, on les ombres de Ferran i Martí semblen controlar els temps i l'escenografia. Dotze mil electors, de qui?, de què?
