Opinió

PLAÇA MAJOR

Sant Jordi

Quins símbols més febles que tenim, que trontollen per uns euros

Està vist que aquest país nos­tre no té remei. Sem­pre ho tenim tot pen­jant de la corda fluixa. Per unes coses o les altres ens agrada abo­car tot el que hem acon­se­guit amb anys d'esforç a mar sense con­tem­pla­ci­ons. Anys i anys de quei­xar-se que calia reno­var l'Esta­tut. Per fi, quan tot feia pre­sa­giar que bufa­ven mals vents i que allò aca­ba­ria en des­as­tre, com que ningú no va voler assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat de plan­tar-se, es va donar llum verd a un nou Esta­tut que ha aca­bat sent pit­jor que el vell i, a més, ha obert una capsa dels trons que sem­bla no tenir atu­ra­dor.

Polítics mesells i manca de sen­ti­ment de nació ens abo­quen al caos i a la pos­si­bi­li­tat d'aca­bar colo­nit­zats pel cas­tellà o, el que encara és pit­jor, situ­ats al bell mig d'una espi­ral alta­ment peri­llosa for­mada per par­tits ultra­ra­di­cals, d'una banda i de l'altra de l'espec­tre. Si ningú no hi posa remei amb una mica de seny, el pano­rama comença a ser força negui­te­jant. Par­tits d'ultra­dreta, par­tits d'immi­grants i l'amenaça a l'horitzó d'un foc cre­uat i vio­lent que, sense cap gènere de dubte, ens aca­barà pas­sant una fac­tura cara, tan cara que molt pro­ba­ble­ment no podrem pagar.

Hem dei­xat per­dre una gene­ració de polítics que, tot i els seus defec­tes i errors, tenien dues coses que els feien espe­ci­als: bones mane­res i sen­ti­ment de per­ti­nença a uns colors i, per damunt dels colors, a una idea de país. Ara la cosa està magra i tot­hom s'apunta a la jaqueta gua­nya­dora sense cap escrúpol i sense cap ide­o­lo­gia, una crisi ideològica que és ter­reny ado­bat per a il·lumi­nats i radi­cals.

I encara és més fotut que la soci­e­tat civil també comenci a per­dre el seny. Una bona prova és el Sant Jordi. Després d'anys de lloar la potència de la festa, la capa­ci­tat de con­ver­tir-se en símbol expor­ta­ble, ara resulta que com que enguany cau en dis­sabte i sant per més inri, doncs pro­po­sen fins i tot can­viar-ho de dia per una qüestió de cale­rons. Quins símbols més febles que tenim, que tron­to­llen per uns euros. Tam­poc no ho veig tan greu. Si no com­pren el lli­bre a Bar­ce­lona, el com­pra­ran a Salou o a Cale­lla. I si enguany no es ven el Bue­na­fu­ente es ven­dran els lli­bres de la Sagrada Família que com­pra­ran els turis­tes. I com que aquí ho fem sem­pre tot igual, si final­ment es posen d'acord per moure'l sem­pre el poden pas­sar a l'11 de setem­bre, l'altra data per excel·lència. Tot sigui per man­te­nir els símbols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.