Trossos
Comiat
Després d'uns quants centenars d'articles, aquests Trossos s'acomiaden de vostès. Ha estat un plaer. El suport dels quatre directors de l'Avui que els han acollit i la curiositat, els comentaris i les discrepàncies de molts lectors han fet possible aquest exercici gairebé diari d'intentar entendre coses en un món i uns moments convulsos. Gràcies a tots. Responsabilitats públiques –la direcció de l'Institut Ramon Llull– em semblen incompatibles amb continuar-lo mantenint.
Gènere
Aquests Trossos han volgut ser un lloc per formular hipòtesis més que no pas per proclamar seguretats. Un intent de comprendre junts més que no pas un intent de convèncer i encara menys d'adoctrinar. Per això deuen contenir un bon percentatge de contradiccions: perquè han intentat no respondre mai a un motlle. Millors o pitjors, compartits o no, no han estat escrits amb el pilot automàtic. Ni amb el contestador automàtic.
Temes
Em sap greu deixar una finestra tan atractiva perquè vénen temps interessants. La crisi és un altaveu que afegeix urgència i dramatisme a alguns grans temes que ompliran la nostra agenda. Un, el manteniment o la reformulació de l'estat del benestar. Un altre, la fórmula política per garantir la identitat i el benestar de Catalunya. Un altre, el manteniment de la cohesió social en temps de canvis demogràfics i d'aparició de populismes i totalitarismes nous. Intentar entendre-ho serà apassionant.
