Opinió

Era tan fàcil!

En un país de la Medi­terrània les esta­ven pas­sant magres: les indústries s'esllan­guien, els joves que sor­tien de la uni­ver­si­tat ana­ven direc­ta­ment a la cua de l'atur, l'habi­tatge era car, cada vegada hi havia més pobres i els pocs rics cada vegada ho eren més, i les clas­ses mit­ja­nes, clau de volta del país, s'esquer­da­ven. Aquest país feia dècades que supor­tava un estat que li anava a la con­tra: la població pagava uns impos­tos que no li retor­na­ven en ser­veis, els drets democràtics eren una mera for­ma­li­tat i l'exèrcit era la garan­tia de la por. Durant dècades els intel·lec­tu­als, els joves i orga­nit­za­ci­ons de totes menes feien mans i mànigues per poder fer un canvi en aquest statu quo, però la població no seguia, i de tant en tant l'estat ense­nyava les dents per donar una lliçó als que es movien.

Dar­re­ra­ment, gràcies a les noves tec­no­lo­gies i a un empit­jo­ra­ment de la situ­ació, el mis­satge que les coses es podien can­viar havia arri­bat al gruix de la població, de dalt a baix hi havia el con­ven­ci­ment que d'aque­lla manera no es podia con­ti­nuar, però res no pas­sava. Fins que un dia una espurna, un fet aïllat com el vol d'una ore­neta, va fer que la gent digués prou, i l'estruc­tura de la por es va ple­gar com un cas­tell de car­tes. I la gent es va dir: Si era tan fàcil, per què no ho vam fer abans? Per què hem hagut de supor­tar tants anys aquesta situ­ació?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.