Opinió

PLAÇA MAJOR

Decoccions i bulliments

Adrià ha anunciat una fàbrica on el producte seran les idees sobre la cuina i no la cuina en si

Fer­ran Adrià ha anun­ciat que el 2014 inau­gu­rarà la trans­for­mació d'El Bulli en un taller d'inves­ti­gació que es dirà El Bulli Foun­da­tion i sobre el qual la set­mana pas­sada en Monzó, en un altre arti­cle extra­or­di­nari, ja va dir que “‘it will be ‘la rehòstia', really”. Adrià ha expli­cat que a la fun­dació s'hi farà recerca, cre­ació i visi­tes guia­des. Però sor­gei­xen dues pre­gun­tes clau: per què Adrià anun­cia la fun­dació tres anys abans de la seva inau­gu­ració? I, sobre­tot, s'hi podrà men­jar?

Tra­di­ci­o­nal­ment, un pro­duc­tor feia el pro­ducte, lla­vors l'anun­ci­ava i final­ment el venia. Ja se sap que actu­al­ment aquesta lògica s'ha inver­tit: pri­mer el pro­ducte s'anun­cia i, si es ven, lla­vors es pro­du­eix. Però aquest pas del model for­dista al model toyo­tista avui dia encara s'ha radi­ca­lit­zat més. En l'ano­me­nada eco­no­mia del conei­xe­ment, l'anunci del pro­ducte i el pro­ducte ja són la mateixa cosa. En les idees i el màrque­ting és on hi ha el valor, la inno­vació, el canvi, el progrés, etc. La indústria finan­cera és un altre exem­ple d'aquest fet: les finan­ces no depe­nen de la pro­ducció mate­rial sinó que fluc­tuen segons la infor­mació, els rumors i els estats d'ànim que gene­ren les matei­xes fluc­tu­a­ci­ons de les finan­ces. O no retra­ten el mateix la lite­ra­tura i l'art con­tem­po­ra­nis? Totes les novel·les actu­als que ver­sen sobre la història que vol­drien expli­car i que no expli­quen o que només expli­quen frag­mentària­ment, i totes les obres d'art que són res­tes o pro­jec­tes d'una obra mai no cre­ada, no són un retrat per­fecte d'aquesta dis­so­lució de la base mate­rial dels pro­duc­tes?

Seguint aquesta lògica, Adrià ha anun­ciat, o ja ha ende­gat, una fàbrica on el pro­ducte seran les idees sobre la cuina i no la cuina en si, encara que, de fet, El Bulli ja fa temps que cir­cula més com a idea que com a res­tau­rant, perquè som ben pocs els pri­vi­le­gi­ats que ens hi hem pogut entau­lar. Aquest pas s'ha pre­sen­tat com un canvi revo­lu­ci­o­nari de l'experiència del res­tau­rant. Però, tenint en compte la lògica del capi­ta­lisme finan­cer, pot­ser allò autènti­ca­ment revo­lu­ci­o­nari seria que Adrià acon­seguís crear consciència de classe a través de les decoc­ci­ons i els bulli­ments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.