Simpatitzants, més o menys
Un total de 8.617 simpatitzants del PSC han estat cridats a participar en les primàries barcelonines, un cens que supera amb escreix els 3.425 militants al corrent de pagament de quotes i que poden exercir el dret a triar candidat. Un vot i l'altre tindran el mateix valor a les urnes socialistes, fent evident que són els simpatitzants qui decidiran el resultat final.
La figura del simpatitzant és força difusa. Inventada per la mateixa iniciativa que posà en marxa el primer procés de primàries, formaven una llista paral·lela a la militància, separada per una frontera no gaire definida, amb l'avantatge de no pagar quotes, i per contra, no ser ni elector ni elegible com a càrrec de direcció del partit. En les primeres primàries, votaven en urna separada i el valor del vot dels simpatitzants era un referent a incorporar al militant, segons decisió i manera que acordava la direcció. El paper del simpatitzant era important en les campanyes electorals, com a mà d'obra i com a participant en la jornada electoral, a més de significar un vot segrestat, que sempre era d'agrair.
Després, la brutal baixada de militància, féu dels simpatitzants un gruix que ajudava a amagar les pròpies debilitats, de tal manera que es creà la condició d'afiliats, formada per la suma de militants i simpatitzants. Però la condició de simpatitzant no sempre significava una adhesió fiable, ja que molts eren captats en campanyes concretes –com, per exemple, les dues darreres autonòmiques de Pasqual Maragall– sense assegurar un comportament electoral estable ni una col·laboració en totes les campanyes. L'afiliació es convertí en un fet tan difús que fins i tot he conegut qui consta en censos de simpatitzants de dues organitzacions polítiques diferents. Total, la llei de l'embut.
Ara, prop de nou mil persones podran fer valer el fet de figurar inscrits en un cens de simpatitzants per triar entre Hereu i Tura. Un cens que pot amagar alguna sorpresa, perquè el caràcter del component manté una incògnita sobre el comportament davant l'urna, tant per si se sent motivat a votar com per saber la tendència de la tria. I és aquest gruix el que pot decidir les primàries.
