A quatre mans
Un temps per a cada cosa
Els canvis de direcció a Òmnium Cultural i a la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) plantegen la divergència entre dues formes d'associacionisme
La darrera setmana s'ha donat la coincidència del canvi de junta a dues entitats badalonines de força importància en l'espectre associatiu. La delegació local d'Òmnium i la Federació d'Associacions de Veïns han canviat els equips dirigents, en el compliment del mandat dels propis estatuts i en la normalitat exigible en un i altre cas. Però, també, en un escenari ben diferent, des de la força associativa d'una entitat en hores dolces a una anquilosada federació incapaç de trobar el discurs adient per fer front a les necessitats del moment.
Al repte que significava l'entrada del segle XXI, Òmnium respongué amb un procés de reordenació, capitanejat per Jordi Porta i continuat per Muriel Casals, que el situà a la capçalera del moviment associatiu del país, al mateix temps que es convertia en referent unitari de les grans campanyes ciutadanes en defensa de la personalitat i els drets del poble català. Com taca d'oli, la nova orientació s'estengué per les delegacions locals i la bona disposició de Carles Amat i el compromís d'un renovat equip, dirigit per Oriol Lladó, donà la volta com un mitjó a la secció badalonina.
El nou impuls es féu aviat present en l'entramat ciutadà i estengué les ales per la geografia ciutadana, jugant molt fort en el procés d'integració de la gent vinguda d'altres terres i fent pedagogia sobre el que ha de ser la Catalunya del segle XXI. Molts encerts, i també algun error, han fet créixer Òmnium a Badalona i a tot el Barcelonès Nord, de tal manera que ara, quan l'activa direcció afronta un important canvi de noms, pot presentar una proposta de directiva que ofereix garanties de futur i capacitat de treball. Òmnium apunta el que ha de ser l'actual moviment associatiu i, en aquest conjunt, aspira a ser referència cultural i social en la vida ciutadana.
D'altra banda, la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB) ha elegit secretariat, un total d'onze persones, entre divuit candidats, que en elecció indirecta triaran el president i la distribució de càrrecs. Res de nou sota la capa del sol. Tot i la retirada d'alguns històrics (Molina, Lillo, Guerrero), les velles guàrdies segueixen controlant la federació veïnal, on es repeteix l'enquistada lluita pel no res entre socialistes i comunistes, els uns com apèndix desmobilitzador del PSC i els altres com mosca collonera.
És agosarat pensar que les associacions de veïns poden seguir fent el paper reivindicatiu pel qual foren pensades fa quasi mig segle, ja que l'escaquer ciutadà ha evolucionat força i avui són necessàries unes altres coordenades reivindicatives. A més, els joves no es senten atrets per la militància veïnal i fugen com esperitats quan contemplen els equips geriàtrics que les dirigeixen, un conjunt de persones segurament amb bona voluntat però sotmeses a la dinàmica del partidisme mal entès i de la supervivència subvencionada. Algunes associacions són l'excepció del panorama generalitzat, amb apostes culturals i socials independents i creatives, però el repte de renovació i la dificultat de captació de joventut segueixen pesant-hi com una granítica roca. L'escrutini de la FAVB ha servit per seguir governant els de sempre, votats pels de sempre, i deixant constància que l'única preocupació era veure si la propera junta la controlaria el PSC (sis elegits) o EUA (cinc elegits), per reeditar els repetitius debats sobre la quadratura del cercle.
En una societat canviant, tot és prou difícil i, malgrat es fan necessàries formes participatives, és complicat quan als joves els costa baixar a l'arena del debat polític o social. Amb tot, és descoratjador veure la vella militància repetint-se en les direccions del associacionisme veïnal. Per sort, Òmnium mostra l'altra cara de la moneda, amb gent jove i amb ganes de fer coses. Amb tot, tampoc no són més que el que són i és poc llevat per a la massa d'una ciutat de dos-cents vint mil habitants.
