Articles

I ara Nueva Rumasa

Em sorprèn que hi
hagi gent que es deixi ensarronar per l'engany de l'estampeta o per l'oferta dels pagarés

M'agra­da­ria saber quants cata­lans han subs­crit pagarés de Nueva Rumasa i per quina quan­ti­tat de diners. Que Déu els agafi con­fes­sats!, com es deia abans. Fa una mica més de dos anys –el 23
de febrer del 2009– vaig reta­llar per pri­mera vegada a l'Avui un anunci en cas­tellà de l'empresa de la família Ruiz Mateos en el qual aquesta empresa ofe­ria una inversió en pagarés –com a mínim 50.000 euros– que paga­rien un 8% d'interès, des­ti­nats a la com­pra de noves empre­ses que s'afe­gi­rien al grup de les 107 que ja tenien i que repre­sen­ta­ven
autènti­ques opor­tu­ni­tats de negoci, segons l'anunci.

Ni boig hau­ria inver­tit en aquests pagarés. Per diver­ses raons: pels ante­ce­dents de la vella Rumasa, pel sis­tema de tre­ba­llar del patri­arca de la família, per l'interès que ofe­ria –abso­lu­ta­ment per sobre del mer­cat– i pels matei­xos anun­cis. En tinc un feix a l'expe­di­ent de l'empresa. Només de pen­sar en el cost de la cam­pa­nya publi­citària, ja et podies ima­gi­nar que l'ope­ració no ani­ria bé. La Comisión Naci­o­nal del Mer­cado de Valo­res va fer algu­nes advertències als pos­si­bles inver­sors, publi­ca­des als dia­ris en lle­tra petita. Jo mateix en vaig fer a la ràdio i, pri­va­da­ment, a alguna auto­ri­tat cata­lana. Es veia venir que aca­ba­ria mala­ment. Tan segur com que tin­drem calor el pro­per mes d'agost. Però la gent és lliure de fer el que vul­gui amb els seus diners i n'hi devia haver alguns que van posar una part, o la tota­li­tat, dels seus estal­vis en mans de Nueva Rumasa, que no sé ben bé què és. Però a casa vam con­ti­nuar con­su­mint Caca­o­lat a dojo, que és la marca cata­lana de la família Ruiz Mateos. Els nos­tres néts, quan arri­ben a casa nos­tra, van direc­ta­ment a la nevera, tre­uen un Caca­o­lat i se'l beuen.

La pri­mera Rumasa va ser expro­pi­ada estúpida­ment el 1983 per Miguel Boyer, minis­tre d'Hisenda del govern de Felipe González. Rumasa era una boge­ria, però l'expro­pi­ació no era l'ins­tru­ment ade­quat, sinó la
con­seqüència d'una topada
per­so­nal de dos egòlatres –el
minis­tre i José Mª Ruiz Mateos–, després d'unes decla­ra­ci­ons
pro­vo­ca­do­res del segon. El Tri-bunal Cons­ti­tu­ci­o­nal rebut­jarà
el recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat pre­sen­tat pel PP con­tra el de-
cret d'expro­pi­ació, després d'un empat a sis entre els seus mem­bres, resolt pel vot de qua­li­tat
del pre-sident. El seu record pe-sarà anys des-prés quan el ma-teix tri­bu­nal hagi de dic­ta­mi­nar sobre l'Esta-tut de Cata­lu­nya. Si l'expro­pi­ació va ser una poti­ne­ria, la pri­va­tit­zació, també.

Els cata­lans diem: “T'han ben ensar­ro­nat!”. Abans, el verb volia dir posar al sarró, però ara té un altre sig­ni­fi­cat. No em sorprèn que hi hagi gent com la família Ruiz Mateos, perquè no crec que pre­ten­guin enga­nyar ningú; els seus pecats són uns altres. Però sí que em sorprèn que hi hagi gent que es deixi ensar­ro­nar per l'engany de l'estam­peta o per l'oferta dels pagarés. Només fal­tava Nueva Rumasa per aca­bar-ho d'ado­bar. Con­fio, però, que hagin estat pocs els cata­lans subs­crip­tors de pagarés, i que els nos­tres néts puguin con­ti­nuar bevent Caca­o­lat a casa nos­tra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.