Articles

AMB ACCENT

Futur

A l'Afganistan encara hi ha vuit milions de nenes que estan sense escolaritzar

Aquesta set­mana, per tres ban­des, un bom­bar­deig de consciència infan­til i juve­nil ha envaït el meu pen­sa­ment. Tot va començar dis­sabte, quan els Escol­tes Cata­lans em van dema­nar de par­ti­ci­par en una de les seves jor­na­des de for­mació, a la Flo­resta, al Vallès. Diuen que l'escol­tisme, en ori­gen, és una relació de fide­li­tat i com­promís amb Déu, amb el país i amb l'indi­vidu. I la inter­pre­tació d'aquests com­pro­mi­sos defi­neix l'agru­pació. Els joves que em van con­vi­dar, escol­tes laics, els basen en tres eixos: el com­promís amb Déu a través de la laïcitat; amb el país, amb la cata­la­ni­tat, i amb l'indi­vidu a par­tir de la coe­du­cació i la igual­tat. Són valors neces­sa­ris i assu­mits amb un com­promís enve­ja­ble i enco­rat­ja­dor per per­so­nes d'entre setze i vint-i-pocs anys que dedi­quen el seu temps de lleure a for­mar-ne de més joves encara. I només per això penso que merei­xen aques­tes línies de la con­tra.

El seu com­promís, en una soci­e­tat com la nos­tra, con­trasta amb un altre dels fronts que m'han assal­tat aquests dies: i és saber que els seus coe­ta­nis a l'Afga­nis­tan només dis­po­sen d'un 1 per cent del pres­su­post del seu govern per poder estu­diar, per for­mar-se com a per­so­nes. I si són nois ho tin­dran una mica millor que les noies: i és que només 1 de cada 4 menors esco­la­rit­zats en aquell país en guerra són noies. 8 mili­ons, encara, estan sense esco­la­rit­zar.

Són con­tras­tos inde­cents, que fan que coses com les que pro­ta­go­nit­za­ran avui 78 enti­tats mem­bres de la Fedaia (la Fede­ració d'Enti­tats d'Atenció a la Infància i l'Ado­lescència) ens ale­grin el dia. I és que la feina que es fa a casa nos­tra en aquest sen­tit a par­tir d'avui no només serà –com molts ja sabíem– exem­plar als ulls dels qui la fan i la reben, sinó que la sig­na­tura de la Carta de com­promís amb la cul­tura de la trans­parència per­metrà als qui tenen alguna mena de dubte tenir la garan­tia que es fa amb abso­luta trans­parència. Es com­pro­me­ten a seguir un pro­to­col que, entre altres coses, per­metrà fer pública la pro­cedència dels seus recur­sos i expli­car a què els des­ti­nen. Apte, doncs, per als mal­pen­sats.

Quin poti-poti, oi? Doncs no, s'han d'obrir tan­tes fines­tres com cal­gui per valo­rar i recu­pe­rar la dig­ni­tat dels qui dedi­quen ener­gia a la for­mació dels qui són futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.