Articles

La col·leccionista

Bravo, Iniesta!

Que un juga­dor del Barça que té per llen­gua materna el cas­tellà faci el gest d'apren­dre català i par­lar-lo en públic és, per mi, un motiu de cele­bració. Sense mati­sos i sense recan­ces. La veri­tat és, però, que l'aplau­di­ment pri­vat que li vaig dedi­car a l'Ini­esta s'hau­ria que­dat en la inti­mi­tat si no hagués pas­sat aquesta set­mana una cosa que trobo real­ment difícil d'enten­dre. Al cos­tat de la pluja de feli­ci­ta­ci­ons i agraïments al juga­dor han apa­re­gut valo­ra­ci­ons reti­cents –“ja ho podia haver fet abans”– i fins i tot menys­te­ni­ments escan­da­lo­sos que venien a dir que per par­lar el català amb tan­tes limi­ta­ci­ons seria millor que ho deixés córrer. La indig­nació que m'han pro­vo­cat aquesta mena de comen­ta­ris ha fet que decidís uti­lit­zar el meu espai a l'Avui per poder feli­ci­tar-lo públi­ca­ment. Ini­esta ha après català sense que, com és obvi, li hagi fet mai cap falta. Ho ha fet, doncs, com a senyal d'afecte pels cata­lans o, sim­ple­ment, pel gust d'apren­dre. En qual­se­vol cas el gest diu molt d'ell. Ja sabíem que és una per­sona que té tendència als ges­tos bonics, gene­ro­sos i simbòlics. Que fa molts anys que viu a Cata­lu­nya i podia haver-ho fet abans? És pos­si­ble, però n'hi ha tants d'altres que no ho faran mai! D'altra banda, pot­ser ho havia inten­tat anys enrere i va topar amb algun imbècil que posava pegues al seu accent o es reia de la seva difi­cul­tat amb els pro­noms febles. Es així com pre­te­nem que els milers de nou­vin­guts d'arreu del món s'interes­sin pel català, facin l'esforç d'apren­dre'l i superin la ver­go­nya que fa llançar-se amb un idi­oma nou? Crec que l'única manera que acon­se­gui­rem sumar adep­tes a la nos­tra causa –man­te­nir viu el català– serà rebent amb aplau­di­ments, cops a l'espat­lla i grans som­riu­res els seus intents d'enten­dre'l i par­lar-lo. Encara que sigui poc, mala­ment, vacil·lant i amb grans erra­des. També ens con­vin­dria treure'ns del damunt alguns pre­ju­di­cis. No sé per què intu­eixo que si el crac del Barça que parlés català amb difi­cul­tats fos anglès o holandès, els matei­xos que ara menys­te­nen el de Fuen­te­al­bi­lla, aplau­di­rien amb les ore­lles. Hauríem de ficar-nos això al cap si volem evi­tar situ­a­ci­ons com la que m'expli­ca­ven fa poc. Al barri de la Salut de Bada­lona un nen xinès, molt apli­cat en l'apre­nen­tatge del català, li pre­gunta a la mes­tra: “Senyo­reta, i el català, on es parla?”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.