Articles

La propera tempesta àrab

Fins fa poc temps, Síria sem­blava la més efi­ci­ent de totes les dic­ta­du­res del món àrab, immune a les revol­tes que han ender­ro­cat els règims tunisià i egipci, a res­guard de la revolta popu­lar que assetja el règim despòtic de Muam­mar al-Gad­dafi a Líbia i exempta de la con­tes­tació popu­lar a les autocràcies del golf Pèrsic, des de Bah­rain fins al Iemen.

Tan­ma­teix, el règim sirià encapçalat per Bai­xar al-Assad, que va suc­ceir dinàsti­ca­ment el seu pare Hafiz al-Assad després del traspàs d'aquest l'any 2000, s'enfronta ara a una revolta popu­lar que no ha parat de gua­nyar inten­si­tat des del pri­mer esclat, a mit­jan mes de març.

Tot va començar com a Tunísia i a Egipte, amb una mani­fes­tació per la democràcia dura­ment repri­mida per la poli­cia i els omni­pre­sents ser­veis de segu­re­tat del règim. Des d'ales­ho­res, els ava­lots, que van començar a la ciu­tat de Daraa, s'han estès per tot el país, i ni la repressió ni les pro­me­ses de refor­mes han acon­se­guit atu­rar-los.

L'apa­rell repres­siu del règim sirià, que exer­ceix el poder des del 1963, és cer­ta­ment for­mi­da­ble, i mal­grat que el país no té rique­ses petro­li­e­res com ara les de Líbia, el seu paper estratègic en el con­text del Pròxim Ori­ent és con­si­de­ra­ble. Síria és la prin­ci­pal pro­tec­tora del grup radi­cal palestí Hez­bol·là al Líban, i la patro­ci­na­dora dels inte­gris­tes pales­tins de Hamas a la franja de Gaza. El règim d'al-Assad també és aliat de la dic­ta­dura teocràtica xiïta d'Iran, i es manté en estat de guerra amb Israel, que con­ti­nua ocu­pant els turons del Golan, que va con­que­rir a la guerra del 1967.

Tot i així, l'apa­rent for­ta­lesa de la dic­ta­dura siri­ana amaga una peri­llosa feblesa. El prin­ci­pal suport del règim és la mino­ria ala­uita, una secta xiïta que repre­senta un 11% de la població i que aca­para tots els llocs de poder per damunt de la majo­ria sun­nita, inte­grada per un 71% dels siri­ans. Durant el seu període al poder, els ala­ui­tes han for­jat una aliança amb les elits sun­ni­tes, exer­cida a través del par­tit únic Baas i d'un apa­rell repres­siu gegantí.

Al llarg de l'últim mes, les pro­tes­tes popu­lars s'han diri­git con­tra aquests símbols de la tira­nia. Així doncs, Síria té molts ele­ments per aca­bar sent el pròxim esce­nari de la tem­pesta de canvi que està trans­for­mant el món àrab. Si la tem­pesta esclata, que­darà per veure qui­nes són les con­seqüències en la relació de for­ces de tota la regió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.