L'endemà del dissabte

El 2009, el novel·lista nord-americà Nicholson Baker va publicar un article tan llarg com implacablement irònic a la revista The New Yorker sobre el que aleshores es considerava el lector de llibres digitals definitiu: el Kindle 2 d'Amazon. Per començar, li va desagradar el color de la pantalla: “Com una vista permanent d'un dia ennuvolat”. A més, s'hi perdien les il·lustracions dels llibres il·lustrats; i pel que feia als llibres científics especialitzats –considerats idonis, a causa del seu preu (que pot pujar fins a 4.000 dòlars per volum), per a la venda digital– els diagrames del tot imprescindibles hi eren del tot il·legibles. A més a més, Baker va descobrir que no podia baixar les obres de certs autors mundialment coneguts com ara Vladimir Nabokov, Graham Greene, Thomas Pynchon i Saul Bellow, com tampoc segons quins clàssics moderns, entre ells El lloro de Flaubert, La taronja mecànica i El perfum. Baker va arribar a la conclusió que es podia prescindir perfectament del Kindle o de qualsevol altre lector de llibres digitals.

Des d'aleshores, però, les vendes de llibres electrònics s'han disparat als Estats Units –se'n van vendre 116% més el 2010 que l'any anterior– però no pas a Europa. Per exemple, m'han dit que a Alemanya, en Ruiz Zafón, tot i haver venut centenars de milers d'exemplars de llibres amb lloms, només n'ha venut un (un!) en format digital.

De manera que jo mirava els llibres electrònics amb una displicència ben bakeresca fins fa ben poc, quan una editora nord-americana d'e-books va publicar l'original anglès del meu últim títol en català. En una setmana aquell ha arribat a les botigues nord-americanes i britàniques d'Amazon, i tot seguit a les iBookstores d'aquests dos països a més de les de França, Alemanya i Austràlia. És a dir, en un tres i no res s'ha posat a l'abast instantani de 536 milions de persones. I si algun lector vol una edició impresa, només ha de clicar al botó corresponent i rebrà a casa un totxo com els de tota la vida. Dos autors anglesos residents a Catalunya ja m'han felicitat per haver-me apuntat a l'e-book revolution, farts com estan de les vel·leïtats i vacil·lacions dels seus editors britànics. A Catalunya, però –on, al meu humil parer, els editors són més espavilats– potser no cal que els autors busquin un enllaç diguem-ne directe amb els lectors a través de la xarxa –encara!