Articles

Radiografia d'un fracàs

A par­tir d'un docu­ment de la Unió Euro­pea, on es marca per al 2020 l'asso­li­ment del 10 % màxim de fracàs i aban­do­na­ment esco­lar, el depar­ta­ment d'Ense­nya­ment ha encar­re­gat a tota una sèrie de col·lec­tius impli­cats en el tema que hi col·labo­rin tot pre­sen­tant pro­pos­tes de millo­ra­ment. Un dels grups cri­dats ha estat la Junta Cen­tral de Direc­tors de Secundària de Cata­lu­nya. Així d'entrada, podem tro­bar pocs grups de pro­fes­si­o­nals de l'ense­nya­ment més ben infor­mats. Han pre­sen­tat una bate­ria de pro­pos­tes prou potents, però la pena és que mol­tes ja són velles. No pas poc interes­sants, sinó velles. Amb això volem dir que si con­ti­nua sor­tint,a hores d'ara, que cal millo­rar la con­vivència a l'aula, que cal millo­rar la for­mació del pro­fes­so­rat, que cal aug­men­tar els recur­sos esco­lars, que cal dema­nar més impli­cació dels pares, que cal dema­nar una soci­e­tat menys laxa en la seva relació amb els joves… Mala­ment. Sig­ni­fica que no s'ha avançat gens.

D'altres pro­pos­tes són més interes­sants i nove­do­ses. A mi m'ha sob­tat la gosa­dia –ja era hora- de tren­car amb el tabú de les divi­si­ons dels alum­nes: Crear grups d'endar­re­rits per tal de trac­tar-los específica­ment i evi­tar la pèrdua de qua­li­tat dels millors alum­nes. Així mateix, pro­po­sen l'incen­tiu de regu­lar les beques segons els resul­tats. No pas reti­rar l'ajut als dolents, però sí, aug­men­tar-les per als bons. D'altres mesu­res pro­pos­tes són dis­cu­ti­bles: Implan­tar la jor­nada inten­siva (diuen que és millor que la par­tida) i limi­tar la quan­ti­tat de repe­ti­dors (perquè són per­ni­ci­o­sos per al grup i a ells matei­xos no els ser­veix de gaire) L'informe dels direc­tors no acaba d'acla­rir, tan­ma­teix, què fer amb els repe­ti­dors “sobrants”. I la sor­presa final (hem de supo­sar que amb conei­xe­ment de causa): Segons ells, no cal negli­gir que una part del fracàs esco­lar es deu al fet que a molts alum­nes, quan arri­ben a l'ESO, se'ls detecta un trans­torn de l'apre­nen­tatge ori­gi­nat per cau­ses físiques i psi­cològiques (segons estadísti­ques de l'Hos­pi­tal Sant Joan de Déu podria afec­tar fins a un 15% de nois i noies)

Final­ment, bri­lla per la seva absència, com gai­rebé sem­pre, l'autocrítica: Ni una sola de les pro­pos­tes té en compte l'acti­tud i el ren­di­ment del pro­fes­so­rat. Ni una vegada es crida l'atenció sobre la neces­si­tat d'un mínim con­trol de qua­li­tat pro­fes­si­o­nal. Els pro­ble­mes són tots de fora i els pro­fes­sors no en tenen gens de culpa. Com a mínim és estrany, no?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.