Articles

Ull de peix

Maleïts jerarques

“O demòcrates o rebreu la santa ira dels països confortablement democràtics”

De tots els infaus­tos con­flic­tes que asso­ten el món avui –i que, sumats a catàstro­fes natu­rals, ens sac­se­gen i ens posen al davant un mirall on con­tem­plem la nos­tra pròpia irres­pon­sa­bi­li­tat– n'hi ha un que trobo espe­ci­al­ment espantós. Tots ho són, d'espan­to­sos, però només en un es dóna un afany de poder de manera més des­ver­go­nyida. Em refe­reixo a la cru­enta situ­ació de la Costa d'Ivori. Molt bé: hem expor­tat la democràcia. Aplau­di­ments. Com feien els con­que­ri­dors a Amèrica, que implan­ta­ven el cato­li­cisme a cops de creu, hem cla­vat el clau per la cabota a tot arreu. Ha estat i és una con­di­tio sine qua non: si no vols ser una colònia, has de ser demòcrata, perquè la democràcia és la pera; tant se val que la cul­tura democràtica del teu país sigui zero, tant se val que la tupi­nada subs­ti­tu­eixi sem­pre les elec­ci­ons. O demòcra­tes o rebreu la santa ira dels països con­for­ta­ble­ment democràtics. Doncs quan el pre­si­dent de la Costa d'Ivori, Lau­rent Gbagbo, va per­dre les elec­ci­ons va dir que no, que ell no se n'anava i que li anes­sin al dar­rere amb una urna sonant. Ales­ho­res agafa l'exèrcit, el treu al car­rer i ordena: “Mata, exter­mina, perquè els meus ene­mics són els ene­mics del país”. Un argu­ment antic.

Em fa pen­sar en aque­lles famo­ses parau­les d'Espriu: “A vega­des és neces­sari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sem­pre això, Sep­ha­rad”. El gran poeta, que alguns vol­drien obli­dar, es refe­ria a Franco. A tots els dic­ta­dors que ante­po­sen el seu poder i la seva vida al poble que diuen esti­mar. Als sal­va­dors envol­tats d'un exèrcit letal. Als pre­po­tents que no accep­ten la volun­tat popu­lar.

La Costa d'Ivori havia estat un lloc pròsper, però la cor­rupció, la comèdia d'una democràcia feu­dal i una crisi econòmica la van abo­car a una guerra civil que va aca­bar el 2007. I ara el cab­dill Gbagbo mata la seva població per man­te­nir-se al poder. No ens pen­sem, però, que el ven­ce­dor a les elec­ci­ons, Alas­sane Ouat­tara, sigui un ange­let, car el seu acar­nis­sa­ment és sem­blant al de Gbagbo. I els ciu­ta­dans de la Costa d'Ivori moren a milers, i sense espe­rança. Maleïts jerar­ques, tots sou iguals: rics, vici­o­sos i insa­do­lla­bles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.