Art cubà a Santa Coloma
Demà s'inaugura a la biblioteca de Santa Coloma una exposició de l'artista Axel Rodríguez, nascut a Cuba, la penúltima colònia de la corona espanyola. Es tracta d'un colomenc culte, empàtic, de tracte exquisit, que parla, llegeix i escriu el català perquè, “coi, tampoc no és tan difícil...” L'Axel va haver d'aprendre a esquivar la censura quan començava a l'Havana. Me n'explica un cas. Per poder exposar al Museo de la Revolución va haver de convèncer el comissari de torn que aquell Crist a escala natural era Calcant, l'endeví grec de la Ilíada. La túnica del personatge va ajudar a fer passar el bou per bèstia grossa...
Ara, després de més de setanta exposicions a Argentina, Veneçuela, Portugal, Espanya; després d'haver-se relacionat amb artistes catalans de renom com Enric Rubio, Fermí Colomer, Roca Ayats o Josep Cruañas –amb qui va exposar a Cadaqués–, ja és un pintor autònom amb una bona cartera de clients i no de comissaris. Però sovint la censura el retorna als orígens. Un cas entre altres: el del client d'aquella terra asturiana. Un dia li va trucar enfurismat per partir peres. L'Axel havia tingut la mala pensada d'enviar-li un reportatge que li va fer un diari de Girona. I, ai, ai, ai, el text era en català, aquesta llengua tan difícil de l'última colònia que li queda a Espanya. Això, és clar, no ho va arreglar ni el Crist del quadre...
