El món en venda

Uns homes entren en un pis i se n'enduen els llibres, les pintures i tota mena d'objectes. No és una mudança. O, en tot cas, ho és d'una altra mena. Així comença Mercado de futuros, la nova pel·lícula de Mercedes Álvarez, l'autora d'El cielo gira, el documental que retrata els últims habitants d'un poble de Sòria amb el propòsit de conservar a les imatges traces d'un món en desaparició. Aquesta pel·lícula, que ha girat arreu del món trobant-hi espectadors sensibles al testimoni d'una memòria amenaçada que el cinema ha fet més perdurable, va representar la revelació poderosa d'una cineasta. D'aquí, l'expectació davant del nou documental de Mercedes Álvarez, que ha optat per presentar-lo en un festival d'una ciutat suïssa, Nyon, anomenat Visions du réel. Això va passar fa una setmana. De manera discreta, a banda de l'aparador mediàtic i en consonància amb una manera de fer cinema tan reflexiva com poc sorollosa i exhibicionista, s'ha començat a fer públicament visible una pel·lícula que, certament, aporta una visió del real, però per mostrar-nos que aquest va perdent substància i consistència en el món globalitzat dominat per la imatge i on tot sembla en venda, es creen falses necessitats i, com si res no tingués valor a banda del mercat, es perd la memòria dels llocs i de les coses. Mercado de futuros parla del món en què vivim i, després de la seva estrena a Nyon (on dimecres passat va guanyar el premi Noves Mirades) i de la seva projecció al Bafici de Buenos Aires, està destinada a continuar circulant convidant a la reflexió amb les seves imatges en bona part enregistrades al pavelló d'una fira immobiliària, un espai virtualitzat i efímer que representa els espais urbans com a matèria especulativa que n'esborra la identitat, els macrocentres d'oci i de consum, els paradisos artificials que prometen felicitat i enriquiment, les noves ciutats on invertir per evadir capital.

Alguns dels llibres del pis mostrat a la primera seqüència de la pel·lícula reapareixen escampats per terra i trepitjats en el mercat barceloní dels Encants. L'home que habitava el pis ha mort i les seves coses, reunides en el curs d'una vida, perden el sentit lligat a la memòria d'una experiència. La mudança, doncs, ho és de les coses que, en la seva dispersió, es transformen en no se sap què. Potser, però, algú les adquirirà i els hi donarà vida en un altre espai. De fet, als Encants, un mercat també amenaçat d'un trasllat que pot suposar la desaparició del que ara és, Mercedes Álvarez hi ha trobat restes de matèria i de memòria encarnades en un vell venedor que es resisteix a vendre les seves coses. Aquest paradoxal venedor no vol vendre res mentre que els venedors de la fira immobiliària voldrien vendre tot el món. O també podria dir-se que l'home dels Encants no vol vendre coses que són tangibles mentre que els altres intenten vendre fum, no-res: Seria possible preguntar-se si existeixen realment aquells edificis representats amb imatges i maquetes.

Les ciutats deshumanitzades que, iguals entre elles, Jacques Tati va imaginar s'han fet d'alguna manera realitat i les habitem amb un sentiment d'estranyesa. La referència a Tati, que Mercedes Álvarez ha tingut ben present, també vol servir per apuntar l'humor que habita Mercado de futuros. Hi ha una comicitat que surt de l'absurd de diverses situacions sense que la cineasta hagi intervingut per posar en evidència els personatges o caricaturitzar-los. Mercedes Álvarez no vol demostrar res, sinó mostrar a través de les imatges enregistrades (i, això sí, molt elaboradament i sàviament muntades) perquè hi reflexionem. En tot cas, l'humor no dilueix la inquietud que provoca el film. L'humor tampoc no exclou que, en certa manera, Mercado de futuros es converteixi en una pel·lícula de terror quan, per exemple, un predicador de l'èxit recorda que el banquer Rotschild va afirmar que, quan se sent la fressa de la guerra, és el moment per fer els millors negocis. Tanmateix, fent subtilment present l'horror d'un món desmaterialitzat i desmemoriat, Álvarez també ha buscat escletxes de natura on assaborir el gust de les coses: En un petit hort del Prat, que resisteix en un entorn d'autopistes, un home menja uns albercocs. És com un tros d'El cielo gira enmig de Mercado de futuros, que n'és el revers que confirma l'interès de la mirada d'una cineasta dels nostres temps.