Articles

Es van adonar que anaven nus

“Lla­vors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a men­jar i feia goig de veure, i que era temp­ta­dor de tenir aquell conei­xe­ment, en va collir i en va men­jar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Lla­vors a tots dos se'ls obri­ren els ulls i es van ado­nar que ana­ven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren fal­dars”. Aquest frag­ment del Gènesi està copiat de la Bíblia cata­lana. Tra­ducció inter­con­fes­si­o­nal que s'ha posat recent­ment a la venda en una edició popu­lar a preu de ganga (9,95 euros). Són més de dues mil pàgines, que inclo­uen il·lus­tra­ci­ons de Perico Pas­tor, tot ple­gat imprès en paper bíblia, com és natu­ral.

Fa dies que em ronda pel cap el pas­satge bíblic en què Adam i Eva s'ado­nen que van nus. És fantàstic que en el quilòmetre zero del lli­natge humà la pri­mera noció de culpa fos la ver­go­nya d'anar des­pu­llat. Per un brusc sen­tit del pudor, abans que Jahvè Déu els con­demnés a gua­nyar-se el pa amb la suor del front, els nos­tres pri­mers pares van estre­nar-se en la vida labo­ral cosint apres­sa­da­ment uns tapalls. Van esde­ve­nir així el pri­mer sas­tre i la pri­mera modista. Més que ciència infusa va ser una mala consciència intrusa que encara dura.

Lle­geixo als dia­ris que l'orde­nança bar­ce­lo­nina que pro­hi­beix el nudisme entrarà en vigor una set­mana després de les elec­ci­ons. Aquest és l'aspecte menor, el major és que els cer­vells de l'Ajun­ta­ment bar­ce­loní aca­ben de des­co­brir que no es pot anar ves­tit o des­ves­tit de la mateixa manera a tot arreu. Com Adam i Eva, han des­co­bert de cop i volta que la nuesa pública ofèn. Ara s'ado­nen que els valors soci­als tenen un perquè i que s'ha de legis­lar d'acord amb la sen­si­bi­li­tat de cada moment. Que avui no es pot anar en pilo­tes a tot arreu ho sap tot­hom, excepte els polítics que viuen a la figuera. Ara, de sobte, gràcies a les elec­ci­ons, s'han posat a cosir tapalls nor­ma­tius a corre-cuita. Aquest des­co­bri­ment de la rea­li­tat és exten­si­ble a una classe política que sovint va tota nua i no se n'adona. Quan veus indi­vi­dus que fan decla­ra­ci­ons solem­nes per dir bana­li­tats, els veus ben bé com el rei nu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.