Opinió

PLAÇA MAJOR

Responsabilitat

Si tu has estat quatre, vuit, vint anys governant, de veritat pots pensar que no tens cap responsabilitat en això de la crisi?

Es fa estrany (o potser no) veure un grapat de polítics encapçalant les manifestacions contra les retallades. D'entrada sembla lògic que si bé la fórmula més senzilla és sempre estisorar al dret i a l'engròs, la manera intel·ligent de fer-ho seria treballar cada camp concret, valorar cada element i estudiar cada necessitat. No ho sé, potser algun equipament en tindria prou d'apagar el llum a les set i d'altres necessitarien un tancament parcial o total, qui sap. Sigui com sigui, veure polítics que durant anys han tingut responsabilitats, han manat i han decidit, protestant contra les retallades, és, com a mínim, curiós.

Sembla com si amb la seva presència (tampoc no oblidem que d'aquí a quatre dies tenim eleccions i això és l'única cosa que fa moure el cul als polítics) vinguessin a dir que les coses passen per casualitat i que arriben per ciència infusa. Si tu has estat quatre, vuit, vint anys governant, de veritat pots pensar que no tens cap responsabilitat en això de la crisi?

Algú ens hi ha portat, al cor del desastre. No em puc creure que, si tots els governs que hem tingut han actuat amb el màxim rigor, aplicant les millor mesures d'estalvi i les correccions econòmiques més brillants i encertades, s'hagi pogut arribar a la situació actual. És fàcil culpar l'ens abstracte de la conjuntura mundial, però no paren de sortir casos de presumpta o de manifesta corrupció, casos de contractacions a dit, casos d'adjudicacions fraudulentes i interessades en governs de diferents colors i en àmbits geogràfics molt variats.

Això potser vol dir que si bé hi ha polítics honestos, no ho dubto, també n'hi ha molts que no ho són. I ben segur que encara n'hi ha més que han estat prou hàbils, prou discrets o amb l'ambició justa per fer-ho sense que es noti gaire. Així les coses, els polítics es mouen sempre al ritme d'aquella cançó caribenya que diu “quítate tu pa ponerme yo...” i la resta del món sembla que no tinguem ni memòria ni ganes d'exigir unes postures més honestes i compromeses. Només cal veure el PSC, omplint-se la boca de Catalunya i després votant a favor del germanet gran, no fos cas que s'enfadi. On és el sentiment de país que apareix tan sovint en campanya?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.