Articles

Estat del malestar

La política ins­ti­tu­ci­o­nal ha tute­lat l'estat del benes­tar, però aquest ha començat a entrar en crisi. És pro­ba­ble que les següents gene­ra­ci­ons no puguin gau­dir de l'estat del benes­tar que nosal­tres i els nos­tres pares han pogut cons­truir. Tin­dran els nos­tres fills millors pres­ta­ci­ons públi­ques? O ser­veis uni­ver­sals de qua­li­tat com fins ara? No sé si els més opti­mis­tes poden avui res­pon­dre afir­ma­ti­va­ment amb la crisi econòmica i el sotrac del sis­tema capi­ta­lista. Una gene­ració més ben for­mada que mai i que ha vis­cut ple­na­ment en democràcia observa com el relat del crei­xe­ment i la millora con­ti­nu­ada s'esberla. Joves con­dem­nats al mileu­risme, si no a l'atur. I de cop, un xoc col·lec­tiu perquè la festa econòmica espa­nyola s'ha aca­bat i l'Europa dels som­nis comença a fer res­cats amb l'alè que ja sen­tim al cla­tell.

La política ins­ti­tu­ci­o­nal no pot garan­tir la tutela de l'estat del benes­tar, i un antic mem­bre de la resistència fran­cesa, el nona­ge­nari Stéphane Hes­sel, escriu un pam­flet que ens con­vida a la indig­nació col·lec­tiva i que acaba sent dels lli­bres més venuts per Sant Jordi. La gus­pira són les xar­xes soci­als d'inter­net, i aquesta eina que alguns ridi­cu­lit­za­ven fa qua­tre dies i a la qual s'apun­ten a corre-cuita. Es diu Twit­ter, i ser­veix per comu­ni­car-se a l'ins­tant, en xarxa i amb mobi­li­tat. I quan la gent n'està tipa i des­es­pe­rada, fa ser­vir Twit­ter o el que faci falta per sor­tir al car­rer.

Tot això ha pas­sat aquesta set­mana, i la cam­pa­nya de les muni­ci­pals regu­lada per una llei elec­to­ral anacrònica ha patit aquest sac­seig. Hi ha mala maror. No és la revolta ciu­ta­dana de l'11-M i el “passa-ho”. És un com­por­ta­ment més com­plex, anti­polític en les for­mes però molt polític en el fons. Dema­nen democràcia de veri­tat i que els polítics com a classe fotin el camp. Una con­tra­dicció en els ter­mes, perquè els nos­tres polítics s'escu­llen a les urnes. Em pre­gunto si les acam­pa­des pacífiques del maig del 2011 arreu de l'Estat tenen la força de la revo­lució del Maig del 68 francès. També em pre­gunto si hi ha política capaç de donar res­posta a aquest estat que podríem bate­jar com l'estat del males­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.