No surten els números

No fa tant. Qua­tre anys enrere alguns incloïen el den­tista dins del sis­tema de sani­tat públic, com a pro­mesa elec­to­ral. O la gratuïtat dels lli­bres de text. Una legis­la­tura més tard, el govern ha apro­vat aquesta set­mana l'espe­rat pres­su­post de la Gene­ra­li­tat, un pro­jecte en què el nivell de des­pesa retro­ce­deix jus­ta­ment fins al de 2007.

Són uns comp­tes amb “poc marge” per a la nego­ci­ació, com defi­nia el con­se­ller d'Eco­no­mia, Andreu Mas-Colell. Això a l'inici del camí par­la­men­tari d'uns números que han de tirar necessària­ment enda­vant. El seu rebuig com­por­ta­ria anar direc­ta­ment a unes elec­ci­ons anti­ci­pa­des. Un esce­nari que pas­sats sis mesos de les cata­la­nes i dues set­ma­nes de les muni­ci­pals, amb un PSC i una ERC a la recerca de líder, no és creïble. I no només això, en plena crisi, el mis­satge d'ines­ta­bi­li­tat que es dona­ria de Cata­lu­nya i, de retruc, de l'Estat espa­nyol, no és desit­ja­ble per a ningú.

Els comp­tes estan sot­me­sos a una doble tensió, la del govern espa­nyol perquè Cata­lu­nya com­pleixi amb el límit de l'1,3% de dèficit fixat al Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera, i la de l'opo­sició que no admet reta­llada en l'apor­tació per a les polítiques soci­als. El gran pro­blema és que no sur­ten els números. I la res­pon­sa­bi­li­tat, com­par­tida. Del govern espa­nyol, per negar-se a avançar els 1.450 mili­ons del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat aquest any i del tri­par­tit, que en el dar­rer exer­cici va per­me­tre que el dèficit es dis­parés fins al 3,9% del PIB. L'exe­cu­tiu de Mas, però, és l'encar­re­gat d'ele­gir qui­nes són les pri­o­ri­tats i per on passa la tisora.

El pro­jecte de pres­su­post del govern és un des­a­fi­a­ment –obli­gat– davant dels reque­ri­ments de Madrid. Com els d'altres ter­ri­to­ris, incom­pleix el límit i situa el dèficit en una xifra ini­ci­al­ment anun­ci­ada com “per sobre del 2%” que ha aca­bat enfi­lant-se fins al 2,66. Es reta­lla un 10% que no és lineal i que, en el cas de la sani­tat, és del 6,5% res­pecte del pres­su­pos­tat en els dar­rers comp­tes del tri­par­tit. L'excon­se­ller d'Eco­no­mia, Antoni Cas­tells, allu­nyat del pim pam pum del dia a dia, ava­lava la neces­si­tat d'un “ajust dràstic” i dema­nava que “els sacri­fi­cis es repar­tei­xin de manera justa”. Poc més a dir.