Opinió

Autors al Retiro

Fa un dia esplèndid. La ciu­tat es des­perta tran­quil·la però se li noten, no ho pot evi­tar, ganes de movi­ment. A la Feria del Libro, plena a ves­sar aquest matí de diu­menge asso­le­llat, no hi ha crisi de visi­tants. ¿Com s'ho fan les peti­tes edi­to­ri­als i lli­bre­ries per aguan­tar una expo­sició del pro­ducte lite­rari que dura tres set­ma­nes?

El dia és pla­ent i con­vida a no negui­te­jar-se men­tre dura el pas­seig entre les riua­des de gent. Sol, lli­bres, pols, famílies endiu­men­ja­des a la recerca del ver­mut... músics de car­rer i per­so­nat­ges his­triònics posen una nota de color. Espor­tis­tes gra­nats amb volun­tats exhi­bi­ci­o­nis­tes pas­se­gen, sense samar­reta, la seva mus­cu­la­tura decrèpita. I enmig d'aquesta fauna quo­ti­di­ana, els autors. N'hi ha per a tots els gus­tos, tendències inqui­e­tuds i ide­o­lo­gies. No hi són tots però repre­sen­ten a tot­hom. El pas­seig per la democràcia de les volun­tats literàries està ser­vida: una Elvira Lindo amb aspecte juve­nil i un som­riure edu­cat però dis­tant, signa mirant el seu inter­lo­cu­tor als ulls. Almu­dena Gran­des amb les ulle­res a mig septe nasal et recorda la bonança i vello­si­tat del seu estil nar­ra­tiu men­tre com­par­teix estand amb Luis García Mon­tero (marit), menys recla­mat, que porta amb dig­ni­tat i com­pli­ci­tat l'èxit con­ju­gal; un Sánchez Dragó posseït pel som­riure cínic, ple d'escarni, que el carac­te­ritza i no l'aban­do­narà mai més; una cua de senyo­res cas­tis­ses can­ten les excel·lències a l'esperpèntic tenyit i rete­nyit Anto­nio Jiménez, pre­sen­ta­dor de l'infame però famós El gato al agua, d'Intere­co­nomía. Altres, senyo­res també, al veure'l, fugen rene­gant d'aquesta dreta fei­xista i pro­vo­ca­dora. Un irre­sis­ti­ble i ofen­si­va­ment atrac­tiu Ima­nol Arias, amb el seu amic i magnífic actor Juan Echa­nove (sem­pre el recor­des més gras), sig­nen plens de som­riu­res còmpli­ces i seduc­tors un lli­bre sobre pla­ers i tertúlies gas­tronòmiques. I, enmig de tot aquest bro­git d'autors, lli­bres, vene­dors i curi­o­sos, la solem­ni­tat d'un home savi. Li han pre­pa­rat un estand per a ell sol. Aixo­plu­gat. Signa un lli­bre per per­sona. Ho fa amb calma. Amb par­simònia. Sense pres­ses, perquè sap que el temps mai no torna. Se'l veu segur. Serè. Amb presència i aplom. És un Nobel. Mario Var­gas Llosa també és al Retiro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.