Opinió

LA COLUMNA

‘Stuckateur'

Què hi ha en una paraula? La pobra Juli­eta, filla d'un Capu­let i enfer­vo­rida d'amor pel seu Romeu, s'ho pre­gun­tava plena d'angúnia. Si a una rosa li canviéssim el nom encara seria una rosa i faria la mateixa olor. I, doncs, per què és el cognom de Romeo –un Mon­tagú– i no pas la seva per­sona el que fa il·lícit el seu amor? Juli­eta intu­eix que el nom sí que fa la cosa. Què hi ha en una paraula? A vega­des, un destí, la clau entre la vida i la mort. En l'atzar d'una paraula hi ha l'anècdota fun­da­ci­o­nal de les nar­ra­ti­ves de Semprún per con­fron­tar i ela­bo­rar literària­ment l'experiència dels camps d'exter­mini. Si va sobre­viure, explica Semprún, va ser gràcies a un petit canvi de paraula. Quan el fun­ci­o­nari del regis­tre d'entrada al camp de Buc­henwald va sen­tir que aquell jove­net d'ulls inten­sos res­po­nia “estu­di­ant” quan li dema­nava l'ofici, el nazi va deci­dir posar-hi Stucka­teur (estu­ca­dor). En l'orga­nit­zació infer­nal dels camps l'ofici d'estu­di­ant menava direc­ta­ment als forns cre­ma­to­ris. Un estu­ca­dor, en canvi, era un ani­mal de tre­ball poten­ci­al­ment útil. A un dels escrip­tors euro­peus més admi­rats del segle XX li va sal­var la vida un anònim buròcrata que li va donar un ofici com cal: estu­ca­dor. Els buròcra­tes no són robots, sovint tenen opinió. Sense con­seqüències ni de bon tros tan tràgiques, fa pen­sar en Joan Brossa que quan va anar a fer-se el DNI i li van pre­gun­tar l'ofici va dir, amb tota natu­ra­li­tat, “poeta”. Al fun­ci­o­nari del govern civil fran­quista aque­lla paraula li devia sonar massa peri­llosa i va posar-hi “paleta”, que era una manera menys com­pli­cada de gua­nyar-se la vida. Semprún, després d'un llarg viatge, ha mort. En la pers­pec­tiva de la política cata­lana, em sem­bla que val la pena recor­dar que el 1995 se li va ator­gar la Creu de Sant Jordi. ¿Què deu haver pas­sat en aquest país que la idea que a un madri­leny, minis­tre de Cul­tura d'un govern soci­a­lista, se'l dis­tin­geixi amb la Creu de Sant Jordi sem­bli, ara, una para­doxa inver­sem­blant?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.