Opinió

Lliçons d'esperança

Catalunya té motius per creure en el futur si superem la crisi com més aviat millor

Lliçons d'esperança són les que va donar dilluns passat a l'Ateneu Barcelonès Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, en un diàleg enriquidor amb Pilar de Torres. Va parlar de futur, més que de present, perquè ja sabem quin pa que s'hi dóna, a l'any 2011. Voldria comentar dos punts que va tocar.

El primer enllaça amb la seva afirmació que Catalunya no ha perdut el caràcter emprenedor. Aquest caràcter no es visualitza en unes persones individuals, sinó en un col·lectiu. Per a ell, la mentalitat industrial és fonamental, si donem a la indústria un significat molt ample; hi entren les activitats turístiques, per exemple. Quan li van preguntar en quins sectors podria destacar l'economia catalana en un futur va contestar que no ho sabia, però que estava convençut que trobaria les vetes de mercat en què excel·liria de la mateixa manera que fa 25 anys no hauria pogut preveure que la gastronomia catalana seria un sector reconegut per tot el món, malgrat que el sofregit fa segles que és conegut i confeccionat a casa nostra. Va posar els exemples de la gastronomia i del futbol com a mostres del que volia dir, uns sectors en què hi ha un reconeixement mundial. I, per als qui puguin dubtar de la importància econòmica del Barça, recordà que un conegut economista alemany, quan el seu país guanyà el campionat d'Europa de futbol, manifestà que l'optimisme generat pel triomf era equivalent a un augment de l'1% del PIB, el producte interior brut. El fenomen del caràcter emprenedor és col·lectiu, i no la conseqüència d'un geni individual, que hi pot ser, però sempre acompanyat per d'altres, dins el mateix sector. L'experiència històrica ha demostrat –l'opinió és meva i no del conseller– que els moviments emprenedors s'estenen en capes àmplies de la població.

Un altre punt que m'interessa destacar de la seva exposició és que els catalans hem de deixar de prendre Madrid com a referència i buscar la comparació amb Europa i algunes grans ciutats europees. La capital de l'Estat espanyol que, a més, és centralista, sempre tindrà un plus a favor en relació amb Barcelona, capital d'una comunitat autònoma. El poder polític atreu les grans empreses. Els catalans no poden jugar a golf amb un ministre, dinar a la taula del costat d'un director general en un restaurant, o trobar-se en un teatre amb la persona més representativa del partit polític que mana. I si Barcelona es compara amb Milà, Munic, Lió, Amsterdam o Hamburg, els resultats seran més positius que si la referència és Madrid tot i que, llevat de l'Estat francès, els estats europeus són menys centralistes que l'espanyol.

Catalunya té motius raonables per creure en el futur, sempre, és clar, que superem aquesta maleïda crisi com més aviat millor. Confio que els joves recordaran la crisi de primers de segle, quan siguin vells i estiguin immersos en una altra. Com deia el conseller Mas-Colell, la crisi del 1929 va ser global, i l'actual no afecta ni els països emergents, ni Alemanya, ni altres estats europeus.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.