Opinió

El mateix respecte per a tots

A les pla­nes dels dia­ris de diu­menge la notícia comuna ha estat la presa de pos­sessió dels alcal­des i la relació de pac­tes, més o menys natu­rals, que uns i altres han nego­ciat per tal de poder gover­nar. Una imatge, també recur­rent, ha estat la dels indig­nats escri­das­sant aquests repre­sen­tants democràtics a la sor­tida de la presa de pos­sessió. Res a dir-hi.

Entre la relació d'anècdo­tes vin­cu­la­des amb els alcal­des: una que, fora de gra­ci­osa (ho podria haver estat), em deixa estu­pe­facta i indig­nada. Dis­sabte, el futur alcalde de Girona (no ha pogut pren­dre pos­sessió per un recurs d'ERC a la caça d'un vot que els doni un regi­dor que no tenen) Car­les Puig­de­mont va ser abor­dat, incre­pat i seguit per cinc dels nous habi­tants de l'espai públic de la plaça Cata­lu­nya de la ciu­tat. Exi­gien que ell, “que té molts diners” (com és que jo no ho sabia?), els con­vidés, com a repre­sen­tants de la ciu­ta­da­nia, a una cer­vesa (graciós). Entre els greu­ges abo­cats al futur alcalde, esco­llit democràtica­ment pels ciu­ta­dans de Girona (l'hàgim votat o no), hi havia el dubte de la seva legi­ti­mi­tat. Puig­de­mont, paci­ent, i assu­mint les fun­ci­ons que li toquen com a repre­sen­tant de tots, va pas­sar per alt la intro­missió i, amb humor, va cana­lit­zar les incre­pa­ci­ons fins que se'l va acu­sar de robar. Encara no ha gover­nat!

Fa lleig i ver­go­nya ali­ena que els pro­ta­go­nis­tes d'una anècdota, extra­po­la­ble a qual­se­vol altra ciu­tat i que podria haver estat simpàtica mos­trant-li, al futur alcalde, el pa que s'hi dóna quan s'arriba a l'alcal­dia, par­tei­xin de la ignomínia gratuïta, d'una imper­tinència superba i de la manca de res­pecte a les deci­si­ons dels seus con­ciu­ta­dans.

¡Quina pena que aquest movi­ment ciu­tadà, legítim en les seves rei­vin­di­ca­ci­ons de millo­res, hagi aca­bat con­ver­tint-se (aquesta bri­llant reflexió no és meva) en una cari­ca­tura buida de con­tin­gut que per­me­tem entre tots perquè pen­sem que al final els allà acam­pats són o podrien ser els nos­tres fills! ¿O és que per­metríem que algú altre que no fos dels nos­tres se'ns plantés, amb volun­tat inde­fi­nida, ocu­pant la via pública i acu­sant uns i altres, de manera indis­cri­mi­nada, de lla­dres per rei­vin­di­car solu­ci­ons als seus pro­ble­mes que són els de tots?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.