Articles

Seguretat

“Si els ciutadans estan preocupats per la inseguretat, ¿per què els partits no extremistes permeten que els xenòfobs en monopolitzin el discurs?”

Hi va haver un temps en què ser titu­lar d'Inte­rior era sinònim de popu­la­ri­tat. Ho era als grans governs esta­tals com al Regne Unit o Espa­nya, on es con­si­de­rava la poli­cia una ins­ti­tució per sobre del debat polític par­la­men­tari i, per tant, les dis­cus­si­ons sobre com fer front a l'IRA o a ETA es feien a porta tan­cada a Lon­dres i Madrid. De cara al públic, hi havia sem­pre una­ni­mi­tat entre govern i opo­sició sobre l'actu­ació poli­cial. Els minis­tres de l'Inte­rior eren sem­pre els més ben valo­rats per l'opinió pública (Jaime Mayor Oreja o Alfredo Pérez Rubal­caba van for­jar les seves opci­ons de suc­ceir Aznar i Rodríguez Zapa­tero sur­fe­jant sobre la popu­la­ri­tat que els donava a les Espa­nyes la lluita anti­ter­ro­rista; i a Lon­dres i París, ¿quin minis­teri van ocu­par abans de ser els líders dels seus res­pec­tius par­tits Tony Blair i Nico­las Sarkozy? Un des de l'opo­sició i l'altre des del govern: tots dos van ser res­pon­sa­bles d'Inte­rior i tots dos van uti­lit­zar el dis­curs sobre segu­re­tat ciu­ta­dana com a tram­polí). A Cata­lu­nya, l'últim con­se­ller que va treure rèdit polític al càrrec va ser Mont­ser­rat Tura. Per la seva habi­li­tat, és clar. Però també perquè va capi­ta­lit­zar el des­ple­ga­ment dels Mos­sos al ter­ri­tori i perquè apa­rei­xia sem­pre al peu del canó en qual­se­vol con­flicte, sem­pre al cos­tat de les for­ces de l'ordre. Era la per­fecta “con­se­llera del tele­notícies” i des d'ales­ho­res Tura ha estat sem­pre a totes les tra­ves­ses de tots els lide­rat­ges pos­si­bles en el seu par­tit.

Amb Joan Saura la ‘baraka' de la con­se­lle­ria d'Inte­rior es va tòrcer. Els motius són molt vari­ats. Però el més dis­cu­tit de la seva gestió va ser el model d'ordre públic que va impo­sar a la con­se­lle­ria; ara, assu­mint el model com­ple­ta­ment con­trari, Felip Puig també té difi­cul­tats. El més curiós de l'“excep­ci­o­na­li­tat cata­lana” és com la gestió del trànsit, els incen­dis o els oku­pes i les mani­fes­ta­ci­ons són els prin­ci­pals flancs de dis­cussió sobre política d'Inte­rior. I, en canvi, hi ha un escassíssim interès a par­lar de segu­re­tat. A França, una de cada cinc per­so­nes se sen­ten “inse­gu­res” als seus bar­ris; la mit­jana euro­pea és una de cada qua­tre. I les dades a Cata­lu­nya no són gaire dife­rents, ni de per­cepció de la ciu­ta­da­nia, ni de quan­ti­tat de roba­to­ris, atra­ca­ments o atacs amb violència. Els únics par­tits polítics que par­len d'inse­gu­re­tat són els que tenen interès a pre­sen­tar-la com un feno­men lli­gat a la immi­gració i cons­truir així un dis­curs que voreja el racisme, però que ajuda a gua­nyar elec­ci­ons. Ales­ho­res: si els ciu­ta­dans estan pre­o­cu­pats per la inse­gu­re­tat, ¿per què els par­tits no extre­mis­tes per­me­ten que els xenòfobs en mono­po­lit­zin el dis­curs?

El dis­curs sobre la segu­re­tat ciu­ta­dana és pos­si­ble que s'inten­si­fi­qui amb la crisi. La per­cepció de fra­gi­li­tat de molts veïns de bar­ris mar­gi­nals o de zones resi­den­ci­als aïlla­des va molt lli­gada a l'experiència pròpia d'haver estat víctima d'un atac vio­lent o un roba­tori; però també hi ha un ele­ment impor­tant vin­cu­lat a la sen­sació de sole­dat de molts ciu­ta­dans en bar­ris de grans aglo­me­ra­ci­ons, que s'agreuja en zones amb grans nivells d'atur i pre­ca­ri­e­tat econòmica. Allà on la crisi és més cruel és on hi ha més sen­sació d'inse­gu­re­tat. Tots els indi­ca­dors apun­ten a una crei­xent per­cepció social de feblesa, des­em­pa­ra­ment, ali­e­nació... inse­gu­re­tat. I, men­tres­tant, al Par­la­ment de Cata­lu­nya, els Mos­sos con­ti­nuen sent uti­lit­zats com a arma llancívola davant les càmeres de tele­visió perquè els par­tits ajus­tin comp­tes, quan hau­rien d'estar cons­truint un con­sens per llui­tar con­tra la delinqüència –i les cau­ses més fon­des de la delinqüència– allu­nyats de la com­petència elec­to­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.